Dels sospirs de l’ànima al del cant del rossinyol, un apropament al nostre món interior.
No sabem amb certesa si Antonio Lotti va néixer a Venècia o a Hanover. Es va traslladar a Venècia per estudiar amb Legrenzi i va desenvolupar una reeixida carrera com a cantant i organista a San Marcos. Reconegut com a compositor d’òpera, va produir nombroses obres seculars, especialment cantates solistes. La majoria de les seves cantates són per a veu de soprano amb baix continu. “Ti sento, O Dio bendato” està entre un petit nombre de les seves cantates que inclouen instruments obligats. Aquesta cantata trenca amb l’estructura convencional en afegir un arioso, destacat per estar ple de sospirs.
Giacomo Facco va ser un compositor i violinista virtuós nascut a Marsasngo, una petita localitat de la Sereníssima República de Venècia. El 1720, el trobem a la cort de Felip V, on es va traslladar com a membre del seguici de Carlo Antonio Spinola, Virrei de Sicília, i on rebia un generós salari. El 23 d’abril d’aquell mateix any va estrenar al Colosseu del Palau del Bon Retiro l’òpera “Les Amazones d’Espanya”, en estil italià però amb text en castellà. És en aquesta obra on trobem l’ària “Què serà, cels de mi?” amb un oboè obligat que representa un rossinyol al qual Celauro explica les seves penes.
Temps després d’establir-se a Londres, George Frideric Handel va revisar una cantata anterior, Dimmi o mio cor, per a soprano i baix continu i hi va afegir el recitatiu inicial “La meva palpita il cor”, amb un passatge arioso “agitata è l’ànima mia”. Aquesta s’inclou en el grup de les anomenades cantates solistes i són algunes de les últimes obres de Handel destinades al consum privat.
El programa es completa amb dos interludis instrumentals també en estil italià: una sonata en sol menor per a oboè, violoncel i baix continu de Giovanni Platti i la sonata per a violoncel i baix continu a la menor RV 46 d’Antonio Vivaldi.
- Daniel Ramírez, oboè
- Guillermo Turina, violoncel
- Eva del Campo, clave
- Belén Vaquero, soprano
Programa
Cantata “Ti sento, o Dio bendato” – Antonio Lotti
Aria – Recitativo – Aria – Aria
Sonata per a oboè i continu en sol m – Giovanni Platti
Adagio – Allegro – Largo – Allegro
Aria «Qué será cielos de mi» – Giacomo Facco
Sonata per a violoncel en la menor – Antonio Vivaldi
Adagio – Allegro – Andante – Allegro
Cantata «Mi palpita el cor» – Georg Friederic Handel
Recitativo/Allegro/Recitativo – Aria – Recitativo – Aria – Allegro
Pèrgamo Ensemble
Guardonats al juliol de 2019 amb el Gran Premi del Jurat del VIII concurs de Música Antiga de Gijón, Pèrgamo Ensemble va començar a oferir els seus primers concerts l’any 2016. Des de llavors han realitzat concerts per Espanya, Europa i Amèrica, destacant el cicle Sicut Sagittae de Nàpols, Nits als jardins del Reial Alcàsser de Sevilla, el Festival de Torroella de Montgrí, el cicle Sona la Cúpula del Centre Niemeyer d’Avilés, el cicle Marcs Històrics del Festival Internacional de Santander, el cicle de concerts del Museu del Greco a Toledo, la temporada de concerts del CaixaForum de Barcelona, el Festival Internacional d’Art Sacre de Madrid (FIAS) o el Festival Internacional de Música Sacra del Teatre Sucre de Quito, Equador. Al febrer de 2021, Patrimoni Nacional va publicar el documental “Stradivarius 1700. Un somni real” sobre la història del violoncel de la col·lecció del Palau Reial de Madrid, protagonitzat per Pèrgam Ensemble al costat de la soprano Eugenia Boix.
D’altra banda, els seus membres formen part d’agrupacions nacionals i internacionals com The Academy of Ancient Music, Orquestra Barroca Catalana o Nereydas i han tocat amb assiduïtat amb solistes de la talla de Gilles Colliard, Eugènia Boix, Christophe Coin, Manfredo Kraemer o Maria Hinojosa.
Pèrgamo Ensemble és una agrupació versàtil que ofereix propostes que abasten des dels programes purament instrumentals fins a projectes amb solistes nacionals i internacionals de reconegut prestigi. A més, al seu catàleg interpretatiu trobem propostes que uneixen la recuperació del patrimoni nacional injustament oblidat pel pas dels segles amb alguns dels autors més premiats dels segles XVII i XVIII.
Belén Vaquero
Nascuda a Ourense, la soprano Belén Vaquero comença els estudis musicals amb 8 anys en l’especialitat d’oboè i piano. La seva estreta relació amb la polifonia i el gust pel repertori barroc la van portar a realitzar el Grau Superior de Cant Històric a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Allí es va graduar el 2019, obtenint Matrícula d’Honor al Recital Fi de Grau sota la tutela de Francesc Garrigosa. Posteriorment realitza el Màster en Musicologia de la Universitat de la Rioja. Actualment continua la seva formació lírica a l’Escola Superior de Cant de Madrid amb Sara Matarranz i Jesús de los Ríos.
Belén Vaquero ha ofert concerts per Europa i Amèrica, en festivals com Laus Polyphoniae, Wratislawia Cantans, La Cité Bleue Genève, Col·legium Vocale Crete Senesi, Festival Jordi Savall, Festival de Música Religiosa de Conca, Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, Festival Internacional de Música de Santander, Festival Camí de Sant Jaume, Músiques Històriques de Lleó. Col·labora habitualment amb grups com Mala Punica, Al Ayre Español, Dichos Diabolos, Ensemble Brudieu o Arlequin Philosophe.
