(David Casals - CR) "Déu ha manifestat la seva gràcia, que és font de salvació per a tothom". Amb aquest verset, el onzè del capítol 22 de la carta de Titus, comença l'organisme ecumènic més important del món, el Consell Mundial de les Esglésies (CMI) el seu missatge de Nadal.
(Catalunya Cristiana) Encara no s’han donat a conèixer tots els detalls, perquè es troba a les beceroles, però un dels objectius innovadors de Càritas de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa per a l’any vinent és impulsar un pla per crear ocupació davant l’emergència de l’atur. La realitat de l’atur és dramàtica, ratlla ja els 5 milions de persones, i les previsions per al 2012 són d’un 23% d’aturats.
Aquest ha estat un any molt romà per l’Església catalana. El Nadal se celebra amb l’exposició sobre Gaudí oberta al cor mateix del Vaticà. Per això, per felicitar el Nadal, hem pensat en un català il·lustre que fa gairebé cinquanta anys que viu a Roma.
Publiquem el missatge de Nadal del 2011 del superior general dels Germans Maristes, el català Emili Turú.
Segons una antiga tradició, l’apòstol Sant Jaume fou enterrat en un lloc al voltant del qual es formà l’actual ciutat de Santiago de Compostel·la. Des de fa més de mil anys, el seu sepulcre és la meta de pelegrins provinents de tot el món, que recorren a peu aquests antics camins durant setmanes o fins i tot mesos.
Stub body
(Catalunya Cristiana) L’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, conjuntament amb la Paeria, organitza cada any un acte d’obertura oficial del Cicle de Nadal a Lleida. També enguany ha estat així, amb la solemnitat acostumada i potser encara més pel lloc on se celebra l’acte, la Sala de Sessions del Palau de la Paeria, i per la persona que enguany ha estat convidada a fer el Pregó, la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert.
(Editorial Claret) Al cap de set anys de la seva consagració episcopal, Jaume Pujol Balcells obre amb aquest llibre les portes de la seva vida, no només com a arquebisbe de Tarragona, sinó des de la seva infància a Guissona fins a l’actualitat. Records i esperances està publicat per l’Editorial Claret en català i en castellà.
L'any 2004, en un especial dedicat al Parlament de les Religions del Món celebrat a Barcelona, el programa "Signes dels temps" entrevistava el filòsof i teòleg Raimon Panikkar. Sobre aquesta gran trobada confessa que va "engatussar" els organitzadors per venir a Catalunya dins el marc del Fòrum Universal de les Cultures.
(Bisbat de Girona) El dimarts dia 27 surt el pelegrinatge diocesà de joves a Roma, on romandran fins el dijous 29. Uns 40 nois de la diòcesi seran a la Ciutat Eterna visitant les basíliques i participant a l'audiència setmanal del Papa. Seran rebuts per Lluís Ladària, arquebisbe secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.
(Escolapis) La Fundació Joan Profitós, sota el patronatge de l'Escola Pia de Catalunya, convoca aquest premi per estimular la reflexió sobre aquelles accions pedagògiques que malden per desenvolupar íntegrament la persona. El guardó arriba enguany a la XXII edició i el seu lliurament s'ha fet en la Festa de les Lletres Catalanes de la Nit de Santa Llúcia.
(Bisbat d'Urgell) El Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic en cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana, declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2010, retorna enguany a la Catedral de Santa Maria d'Urgell, on es va deixar d'interpretar en el segle XVI.
(CR) La revista El Bon Pastor s’incorpora a CatalunyaReligió.cat. Des de fa uns dies ja es pot veure el seu bloc al portal en el que s’aniran incorporant articles d’aquesta iniciativa conjunta de capellans de diverses diòcesis catalanes.
(CR) El centre pioner en el debat i la recerca bioètica a Catalunya té nova presidenta. Marga Bofarull, religiosa del Sagrat Cor, substitueix el jesuïta Francesc Abel, fundador del centre i des fa uns anys allunyat de la seva activitat per motius de salut.
(Jordi Llisterri - CR) És doctora en semítiques i als anys 60 va deixar una brillant carrera acadèmica a la Universitat de Barcelona per anar a viure al costat dels immigrants musulmans. Amb dues religioses més al matí anàven a netejar a una fàbrica i la resta de dia el compartien amb les famílies immigrades. És un tema sense futur, li deien. Així, durant més de quaranta anys aquesta religiosa Franciscana Missionera de Maria ha estat el referent en el diàleg amb l’Islam i en l’atenció a les comunitats musulmanes de Catalunya.
(Bisbat de Girona) Dilluns se celebren els 125 anys de la presència marista a Girona. Explica la història marista de Girona que "el 19 de desembre de 1886, diumenge, a dos quarts de nou del matí, arrriben per tren a l'estació de Girona quatre germans Maristes. Han sortit pocs dies abans de Saint-Paul-Trois-Châteaux (frança).
