L'IQS s'acosta al món àrab a través de l'experiència personal dels jesuïtes

(IQS) El Divendres Loiola és una trobada informal amb professors, investigadors, personal d’administració i serveis i de directius d'IQS convocats per la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià IQS, coordinada per José Sols i Albert Florensa.

En la segona edició, el convidat va ser Jaume Flaquer, jesuïta, que va parlar sobre El diàleg Cristianisme-Islam en l'actual context de conflicte internacional. Flaquer és doctor en Estudis Islàmics per la Universitat Sorbona de París, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia, i de la Fundació Migra Studium,

En la introducció a l’acte, José Sols va explicar la trajectòria de Flaquer com home pont entre el món islàmic i el món occidental, que parla l’àrab comú i algunes variants, que ha estudiat la mística sufí, que ha viscut al Líban, al Caire i a altres indrets de la regió, i que a hores d’ara comparteix la seva activitat de professor de Cristologia i d’investigador a la Facultat de Teologia de Catalunya amb la seva tasca de diàleg interreligiós i cultural amb musulmans de Catalunya.

Flaquer va plantejar la seva exposició en dos temps. En el primer, els referents autobiogràfics: la seva formació als Jesuïtes de Sarrià (Sant Ignasi), el seu curs de Medicina a la UB, la seva feina als hivernacles del Maresme, on sorgeix el seu interès per la cultura dels immigrants que hi treballaven en règim de semiesclavitud, el seu noviciat com a jesuïta a Saragossa, la seva carrera de Filosofia a la UB, mentre donava classes al col·legi Sant Ignasi, i els seus estudis a la Facultat de Teologia de Catalunya. Durant aquests anys d’estudi de la teologia manté contacte amb el Quart Món, concretament amb grups d’immigrants musulmans, estudia a fons la llengua àrab, així com la cultura, la religió i les tradicions musulmanes. Va fer el seu doctorat sobre mística musulmana a la Sorbona de París, i són nombroses i llargues les seves estades als països àrabs.

En el segon temps va parlar sobre l’actual context internacional. Va explicar les diferències entre xiïtes i sunnites, d’una manera molt entenedora. Els xiïtes serien, d’alguna manera, “els catòlics de l’Islam”, molt ben organitzats jeràrquicament, amb els seus sacerdots professionalitzats, amb un respecte enorme a la Llei, a la Doctrina, en majúscula, i amb autoritat per redactar dogmes de fe. Els sunnites serien “els protestants de l’Islam”, amb un diàleg personal amb els textos sagrats i amb una organització laica, escassament jeràrquica, on tothom que vol pot exercir de col·laborador amb la comunitat segons les seves disponibilitats, sense autoritat per canviar dogmes de fe.

Els xiïtes ocupen, curiosament, el mateix territori de l’antiga Pèrsia. Segons Flaquer, són la inculturació musulmana del zoroastrisme. Els sunnites, al contrari, es troben, d’una manera molt desigual, arreu dels països àrabs. Amb un mapa va ubicar totes les consideracions sobre les vicissituds de la realitat política més rabiosa. La seva aproximació a la guerra de l’Estat Islàmic, començada a Síria, implantada en bona part de l’Iraq i entrant a tot arreu, al Líban, al Kurdistan dividit en tres territoris, a Turquia, a Egipte, a través de la vinculació dels Germans Musulmans, no va ser gaire optimista. Enmig d’aquest maremàgnum, tenim l’opressió de les comunitats cristianes, víctimes d’una persecució i extermini cada cop més evidents. Els antics signes de civilització i de convivència entre la diversitat de confessions monoteistes es troben a faltar cada dia més.

Els Divendres Loiola són sessions relativament breus en les quals professors, investigadors i PAS d’IQS dialoguen durant un lunch amb un convidat sobre un tema d’interès humanístic, social o eclesial, en la línia de les Setmanes de Formació d’UNIJES “Loiola I” i “Loiola II”, que se celebren cada any a Loiola i a Santiago de Compostel·la (l’última es va celebrar a Salamanca), respectivament. En aquestes setmanes, i també en aquests Divendres Loiola, es vol contribuir a la formació humana dels treballadors de centres d’UNIJES en general, i d’IQS en particular, i a un major coneixement de la missió de la Companyia de Jesús.