Sant Jaume es punxa un peu passant per Lleida

RAMON BASSAS –CR“Aquest primer de setembre m'he jubilat, però només de la feina”, diu el mestre, periodista, activista cívic a Lleida i fins fa ben poc, doncs, responsable de la Junta Arbitral de Consum a Lleida. En Jordi Curcó, però, encara té temps de presidir l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, que és l’encarregada de la gestió de la Capella del Peu del Romeu, la protagonista d’avui del cicle “En capella”. És autor de diversos llibres, especialment a la col·lecció “Sants i santes” del Centre de Pastoral Litúrgica. I per Sant Jaume va presentar un llibre que ha fet sobre la romeria dels fanalets. Diu la llegenda que Sant Jaume, en passar per Lleida, va aturar-se a reposar. Com que era de nit i no hi veia es va clavar una punxa al peu i no va poder seguir. Els àngels (algunes versions diuen que van ser els nens de la ciutat) van sentir els seus gemecs i van baixar amb fanalets a curar-lo i, com que ja s’hi veien, el van poder curar. Com us podeu imaginar, aquesta llegenda desplega una tradició que arriba fins avui, amb la Romeria dels fanalets, que a Catalunya Religió hem anat seguint puntualment, amenitzada amb aquesta tonada:

Sant Jaume ve de Galícia / Sant Jaume ve d’Aragó, / I a Lleida va deixar estesa / la fe de Nostre Senyor.

Sant Jaume ve de Galícia / s’atura al peu del Romeu, / àngels li fan llum per treure’s / una punxa que té al peu.

La Romeria també està estretament lligada a la capella de Sant Jaume del Peu del Romeu davant la qual, òbviament, els àngels van curar l'Apòstol de pega. El sant va triar bé: és a la cruïlla dels carrers Major i Cavallers i, originalment, potser de finals del segle XIV —més o menys com ara encara la podem veure—, va ser dedicada a la Mare de Déu de les Neus, que per això presideix la façana. Però de seguida van demanar que s’hi posés una imatge de Sant Jaume per no deslligar-se de la llegenda dels fanalets, que aleshores ja corria, i van córrer a dir-li “del Peu del Romeu”. La imatge actual del sant, de Jaume Gort, és de 1947. L’altar és decorat amb un mural de Miquel Roig i Nadal, de 1965, amb l'escena de la punxa i els fanals.

—I com és que us n'encarregueu els pessebristes?

—Uns anys després d’acabada la guerra, a Lleida es van voler recuperar les tradicions. Una d’elles, que havien fet els fejocistes, era organitzar una exposició de pessebres i la Romeria. El 1963, ara fa seixanta anys, un grup de joves d’Acció Catòlica va reprendre aquesta tasca creant l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes. I van tenir l’encert d’ubicar l’entitat aquí.

—Aquí a la capella?

—Bé, sobretot a les plantes superiors, que n’hi ha tres. Per Nadal ens convertim en la casa dels pessebres, amb exposicions permanents i diorames. En tenim més de cent, és un excel·lent patrimoni. La segona planta la compartim, a més d’uns quants diorames, amb la sala de juntes. A dalt de tot, hi ha els diorames de Joaquima Barrufat i des de fa tres anys les figures de terracota de Magdalena Ibarz. I per Sant Jaume, una festa important a Lleida, hi organitzem la Romeria dels Fanalets.

—És molt concorreguda, oi?

—Sí, calculo que hi van unes quatre o cinc mil persones, sobretot nens. La fem a la vetlla, el dia 24 de juliol a les nou del vespre. És molt popular i simpàtica. Com el pessebre, ha sobrepassat a bastament l’àmbit religiós i hi participa tothom. A més dels nens amb els fanalets hi va tot el seguici festiu: cavallets, balls de bastons, capgrossos, gegants… L’any passat va ser declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

—Caram!

—A més, pensa que en diem romeria més que processó perquè té un aire més d’acompanyament que de fet litúrgic.

—La imatge que traieu és l’original?

—No, va desaparèixer per la guerra. Aquesta és del 1964. És a dir, just l’any després de fer l’Associació ja teníem imatge i ja es podia fer la romeria.

—La capella, quan l’obriu?

—Sobretot, per Nadal, quan exposem els pessebres. Els dies de Sant Jaume, perquè fem un concurs de fanalets (l’any passat se n’hi van presentar més de cent). Obrim també per Setmana Santa, perquè als diorames de l’Emili Tordera s’hi representa la vida de Jesús i hi posem els que tenen a veure amb la Passió. Obrim també per certes festes. Per Corpus o per Sant Anastasi, patró de Lleida, quan passen les processons. I la setmana abans de les festes de tardor. I quan ens ho demana algú. Ara, l’únic dia que s’hi diu missa és el dia de Sant Jaume al matí.

I el deixo. És un home atrafegat, però que m'ha atès com si tingués tot el temps del món i amb una gran amabilitat. No sé si és la jubilació o l’estat de permanent jubileu que semblen tenir els que es dediquen al nostre patrimoni festiu, és a dir, a fer-nos feliços. Però gràcies.