“Les religions poden contribuir a la pau generant criteris de reconciliació”

Cristianisme al segle XXI La pau com a eina compromesa amb la dignitat humana. Sota aquesta premissa, la fundadora del Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs, l'activista Tica Font, ha ofert una ponència en el marc del cicle 'Espai Obert' de l'associació Cristianisme al segle XXI. En el seu discurs, Font ha assegurat que "les religions poden contribuir a la pau generant criteris de reconciliació". L'acte s'ha celebrat a la sala d'actes dels jesuïtes de Casp.

Tica Font ha començat la seva ponència definint la dignitat "com a qualitat inherent a tota persona, mereixedora de respecte dels altres i, al mateix temps, amb obligació a respectar-los". "És el dret a no ser humiliat i a no haver de viure suplicant, en una postura d'inferioritat", ha dit. Ha detallat la seva definició exemplificant-la amb la vida de pacifistes reconeguts com Ghandi, Luther KIng o Mandela. D'ells ha destacat que es van inspirar en el principi de l'Evangeli: "Presentar l'altra galta". Un gest que "no revela resignació, sinó desafiament vers l'opressor privant-lo de l'èxit i retornant amor allà on hi ha odi".

Per a Font, la dignitat humana és "un concepte dinàmic", al qual la filosofia, la psicologia i la sociologia "han afegit matisos al llarg dels temps". Des del punt de vista de les religions, la dignitat humana és "un principi inspirador comú i l'acceptació de la igualtat entre els éssers humans".

Tot i això, l'activista ha reconegut que, al llarg de la història, les religions han estat un punt de conflicte quan aquestes "han pres partit de determinades opcions polítiques". Fet que ha provocat enfrontaments de diferents col·lectius.

Un exemple d'això, ha dit Tica Font, és la guerra entre croats, serbis i bosnians. També s'ha referit a l'Orient Mitjà, on les confessions musulmanes estan en conflicte permanent o a territoris com Birmània en què s'han produït persecucions religioses per motius polítics a càrrec d'altres religions majoritàries.

Per a ella, el poder polític ha d'estar distanciat del poder religiós. El risc de no fer-ho s'exemplifica amb Israel, on els partits formats per jueus conservadors "forcen a convertir en lleis per a tothom les seves particulars creences". "També en molts països islàmics, la 'xaria' es converteix en llei obligatòria per a creients i no-creients", ha explicat Tica Font.

Igual que la dignitat humana, l'activista assegura que la pau també "és un concepte dinàmic". "No és cert que l’absència de guerra signifiqui una verdadera pau", ha dit. Però sí que podem dir, per a Font, que la pau és l'absència de violència, també aquella que és estructural. Arribar-hi és difícil: "Potser no s'aconsegueix de cop, però cal treballar-hi implantant la justícia i erradicant progressivament la violència". Es tracta d'un procés, segons Tica Font, sovint "imperfecte" i que pot comportar estar "sempre en camí, com la recerca del Regne de Déu".

Sobre el concepte maximalista de pau, l'activista ha afirmat que es tracta d'una idea "conservadora i enganyosa". "Cal renunciar a una pau perfecta i aconseguir moments de pau, en plural", ha dit Font. I és que, per a ella, la pau "no pot ser estàtica i ha de fer present la justícia i la dignitat".

Cercar-la és complicat i significa "respectar els drets de tothom perquè cap comunitat se sotmeti a una altra". La ponent s'ha preguntat sobre la validesa de les guerres dites "justes", terme emprat per sant Agustí i qüestionada per la Pacem in Terris de Joan XXIII. "És impossible conformar la justícia mitjançant la guerra", ha subratllat Font. I ha destacat que només qualifiquen la guerra com a justa els guanyadors, deixant el perdedor com a dolent i criminalitzat.

Amb tot, les religions poden ajudar molt a arribar a la pau. Ho poden fer, segons l'activista, "generant esperança i criteris de reconciliació".

Igualtat i dignitat per coexistir

Tica Font també ha recordat la situació que es viu des de fa més d'un any a Ucraïna: "En aquestes guerres ens trobem davant de manipulacions informatives, d’actes de violència de les dues parts i la intervenció de potències dites occidentals amb experimentació armamentista". Ha explicat que no hi ha indicis de cerca de pau, sinó que es pretén que "uns quedin com a bons i els altres com a dolents". Sobre una possible solució, ha assegurat que només serà justa una pau "que garenteixi a les dues comunitats coexistir en igualtat i dignitat". "Cal una tutela internacional, que garanteixi la reconstrucció del país", ha conclòs.

La propera i darrera sessió del cicle 'Espai Obert: Com fer possible un Cel Nou i una Terra Nova' serà el 13 de maig. La responsable de comunicació a les Escoles Vedrunes i col·laboradora de Catalunya Religió, la periodista Laura Mor, parlarà sobre 'La construcció de l'esperança'