Planellas a Santa Tecla: "Tenim la necessitat de retornar als nostres orígens cristians"

Arquebisbat de Tarragona Centenars de persones van omplir les naus de la Catedral de Tarragona, el dissabte dia 23 de setembre, amb motiu de la celebració de la missa pontifical en honor de santa Tecla, patrona de la ciutat. L’ofici solemne va ser presidit per l’arquebisbe Joan Planellas i van concelebrar Joan Miquel Bravo, degà i president del Capítol de la Catedral; els vicaris generals de l’arxidiòcesi, Joan Àguila i Víctor Mosquera; Ignasi Durany, vicari episcopal per a la caritat; l’arxiprest de Tarragona, Antoni Pérez de Mendiguren; Armand Puig, president de l’Agència de Verificació i Promoció de les Universitats de la Santa Seu, i els canonges i preveres de la ciutat de Tarragona.

A més, la missa va comptar amb l’assistència d’una representació de l’Església Ortodoxa Romanesa encapçalada per Timotei, bisbe d’Espanya i Portugal, i el P. Vasile, rector de la Parròquia Ortodoxa Romanesa de Tarragona i Reus. També hi va assistir una nombrosa representació d’autoritats, amb la corporació municipal, presidida per l’alcalde Rubén Viñuales; el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Carles Armengol; autoritats civils, militars i policials, així com una representació de les ciutats germanes de Klagenfurt i Pompeia i de les associacions, entitats i confraries de la ciutat.

La Schola Cantorum i l’Orquestra dels Amics de la Catedral, per la seva part, van ser els encarregats de posar la part musical de la celebració, en aquesta ocasió dirigits per Jaume Gené, el qual recentment n’ha estat nomenat sotsdirector.

L’arquebisbe Joan, sobre santa Tecla: "Defensora de la fe genuïna i autèntica que ens ve dels orígens apostòlics"

Durant l’homilia, l’arquebisbe Joan Planellas va fer un repàs històric dels orígens de la devoció a santa Tecla a la ciutat de Tarragona, que consta ja des de la Butlla del papa Urbà II Inter primas Hispaniarum, de 1091, on s’inclou "una referència explícita a la festivitat de santa Tecla, verge", que hauria estat instaurada amb la voluntat d’evidenciar "la necessitat que l’Església restablís aquell estat original d’època apostòlica". La vinculació de santa Tecla com a titular de la metròpoli eclesiàstica restaurada, "permetria presentar la seu episcopal de Tarragona com una Església d’origen paulí, és a dir, d’origen apostòlic, però, a més, com una Església individualitzada i amb personalitat pròpia d’entre les que professaven un origen apostòlic de filiació paulina".

"Deixebla de Pau, […] verge i, per tant esposa de Crist, […] evangelitzadora, anunciadora de l’Evangeli i, per tant, apòstol de Jesucrist, […] defensora de la fe genuïna i autèntica que ens ve dels orígens apostòlics […] i triomfant davant les adversitats, amb tota aquella sèrie de martiris inconclusos que ens reporten les Actes de Pau i Tecla", van esdevenir les credencials de presentació al món d’aquesta Església de Tarragona que assumia el símbol de la verge d’Iconi com a titular, va explicar Planellas.

L’Arquebisbe va posar en valor aquest llegat, constatant que, com a "Església de Tarragona del segle XXI tenim, també, […] la necessitat de retornar als nostres orígens cristians, és a dir, a l’època de Pau i Tecla, a l’època apostòlica, a l’esperit dels primers temps de l’Església". En aquest sentit, va afirmar que això "és el que ens va demanar el concili Vaticà II i el nostre concili provincial Tarraconense, és el que intentem explicitar a la nostra arxidiòcesi amb les reformes estructurals i —per què no—, també espirituals dels moments que vivim".

L’arquebisbe Joan va concloure l’homilia anhelant que, així com l’Església del segle XI "va tenir l’audàcia de fixar els ulls en l’Església primitiva i en el testimoniatge martirial dels primers temps», «els nostres màrtirs il·luminin avui també el nostre present i futur eclesials".

Al final de la celebració, i abans del cant dels goigs i de la veneració de la relíquia del Braç de Santa Tecla que va presidir l’altar major durant l’Ofici, l’arquebisbe Joan va fer entrega d’un fragment d’aquesta relíquia al bisbe Timotei de l’Església Ortodoxa Romanesa. També les parròquies de Santa Tecla de Campclar i Sant Feliu de Constantí han rebut, recentment, fragments de la relíquia de santa Tecla per a la veneració dels fidels.

La processó del Braç de Santa Tecla també omple els carrers

A la tarda, després de la pregària de les vespres solemnes, milers de persones omplien ja els carrers esperant el pas de la processó amb el Braç de Santa Tecla. Precedida pel seguici festiu de la ciutat, la relíquia va recórrer els carrers de la Part Alta fins al moment culminant de la seva entrada a la Catedral de Tarragona, on va ser rebuda amb un esclat de so, festa i colors.

Ja a l’interior, l’arquebisbe Joan Planellas va fer la darrera benedicció amb la relíquia i, acte seguit, va ser dipositada a l’urna on restarà, en el retaule de la seva capella, fins al dia 23 de setembre de 2024.