JOSEP GORDI -cr El Palau Martorell de Barcelona acull l’exposició 'Chagall. El color dels somnis' fins el 24 de març de 2024. Un dels apartats d’aquesta mostra pren com a títol 'Món sagrat'. En el text introductori s’esmenta una més que interessant reflexió de Chagall: “Des de la meva joventut, la Bíblia em va captivar. Sempre em va semblar, i em sembla, que és la font més gran de poesia de tots els temps.” Seguint les seves paraules, si visitem l’exposició veiem que fou ben fidel a aquestes paraules, ja que 'Món sagrat' recull diferents obres que s’inspiren en el llibre bíblic de l’Èxode.
Per entendre millor Chagall, convé repassar, ni que sigui breument, la seva biografia. Chagall va néixer el 1887 en una comunitat jueva hassídica de Vitsiebsk, a Bielorússia, que en aquell moment formava part de l’imperi rus. A finals del segle XIX les comunitats jueves no tenien accés a l’educació russa, per tant, Chagall es va formar en una escola jueva on va aprendre l’hebreu i on va estudiar la Bíblia. Ressenyem que els hassídics no permetien les imatges, però sí els símbols així doncs la seva obra n’és plena. Remarcar que Chagall és el pintor del segle XX que més vegades s’ha referit a la Bíblia i d’ell és la famosa frases, “No he vist la Bíblia, l’he somiada"
Als vint anys es va traslladar a estudiar a Sant Petersburg i posteriorment a París, on va conèixer els grans artistes del moment. Entre el 1927 i el 1929 va residir a Ceret i el 1934 passà unes vacances a Catalunya. El 1941 va aconseguir fugir de la persecució dels nazis contra el poble jueu a Europa i va marxar als Estats Units, però un cop acabada al guerra va tornar a Europa. Va morir als 97 anys a Saint-Paul de Vence, a la Provença, on està enterrat. Uns anys més tard es va inaugurar el Musée National Message Biblique Marc Chagall a Niça.
El 1923 l’editor francès Ambroise Vollard li va encarregar d’il·lustrar la Bíblia. Va trigar més de vint-i-cinc anys en acabar aquest encàrrec. Un dels motius d’aquesta lentitud és que va voler conèixer els espais on discorren els episodis bíblics. Per exemple, el 1931 va viatjar a Egipte, Síria i Palestina. Va totalitzar 105 obres en blanc i negre per il·lustrar l’encàrrec de Vollard, una part de les quals són present en aquesta exposició. També va pintar altres quadres de temàtica religiosa, com la 'Crucifixion blanche' pintat el 1938 on representà Jesucrist a la creu.
La pintura de Chagall és plena de figures que ens recorden les icones russes i bizantines, símbols cristians i jueus i elements de la natura, sobretot animals, com el gall, la vaca, l’ase...també flors bellíssimes. En les escenes de la Bíblia que va pintar, els personatges se situen en un marc espaial difús, sense perspectiva, quasi oníric. D’aquesta manera els personatges volen per l’espai enmig dels símbols d’animals, religiosos... Tot plegat es converteix en una fantasia visual deliciosa.
Maria Zambrano en el seu llibre, Algunos lugares de la pintura, diu “Me ha llevado la pintura a escribir sobre ella. Le estoy agradecida porque ha sido como un espejo, en el que no solo podía ver, sino que además tenía que hablar de lo que veía, para desvelarlo, para desvelar el enigma que encierra la pintura”. Espero i desitjo que com Maria Zambrano entreu i gaudiu del món pictòric i enigmàtic de Marc Chagall en aquesta mostra del Palau Martorell i, sobretot, de les representacions del món bíblic, plenes d’aparent simplicitat i d’una originalitat personal emocionant i única.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.