Pastoral Obrera: “Veiem arreu dolor i injustícia en el tracte a les dones”

CR Les dones creients encara tenen una llarga llista de reivindicacions en el camp laboral, social, cultural i eclesial. “Veiem arreu dolor i injustícia en el tracte a les dones”, denuncien en el manifest de la Pastoral Obrera de Catalunya amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora. De format transmèdia, el comunicat d’enguany segueix el fil d’aquestes reivindicacions a través de les veus de Maria Otomuro, militant de la Joventut Obrera Cristiana (JOC), Paula Nocete, animadora i coordinadora del Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica (MIJAC), i Quiteria Guirao, militant del moviment Acció Obrera Catòlica (ACO).

El manifest d'enguany gira al voltant de l'autoestima, l'agraïment i la idea de "l'Església al Regne". Sobre el primer dels aspectes, Otomuro revindica que les dones volen ser "mestresses de les seves vides, alliberades de prejudicis”. Analitza que, avui en dia, independentment del cos que tinguis, "tothom en pot opinar, sobretot si estàs a les xarxes socials”. Per aquesta mateixa raó, demana que les dones no es deixin arronsar per la imatge que els altres aboquen sobre elles. "Ara és el moment de mirar cap a les discriminacions subtils a les quals ens enfrontem”, diu.

Paula Nocete té clar que “som aquí perquè altres dones ens han precedit i han lluitat, al carrer i a casa, i a la feina, i a les institucions”. El llegat no es pot perdre. Afirma que tracten de continuar transmetent la lluita feminista "amb molta senzillesa i amb agraïment pel rebut”. "Hem de seguir treballant molt perquè encara hi ha moltes carències”, conclou l'animadora.

Per la seva banda, Guirao manifesta que “l’Església ha de ser un espai segur per les dones”. No es pot deixar a ningú enrere. La militant d’ACO reconeix que està a les mans de les dones "fer realitat el que Déu vol per a nosaltres: la plena igualtat d’homes i dones”. En el seu escrit dona cinc propostes d’acció per la lluita feminista.

Podeu llegir els tres testimonis íntegres a continuació:

Volem ser mestresses de les nostres vides - Maria Otomuro, JOC

El llibre Habitat de l’Ariadna Carrascull parla de la seva relació amb el seu cos al llarg de la seva adolescència i joventut. El pròleg explica que les dones tenim tres vides: la que ens donen en néixer, la que ens inculquen quan creixem i la vida per la qual lluitem quan ens despertem.

M’ha impactat perquè està escrit a partir dels comentaris que l’autora rebia sobre el seu cos. Tenia una visió molt negativa de si mateixa, fins que de mica en mica es va acceptant i ara és una de les persones que tenen més autoestima de les que conec.

És molt inspirador perquè les dones puguem distingir la imatge que els altres tenen de nosaltres de la que nosaltres percebem del nostre propi cos, per tal de mantenir la pròpia autoestima.

Hem d’anar més enllà de la igualtat formal, si volem que aquesta igualtat ho sigui de debò. Capto en les noves generacions dones molt conscienciades de la lluita, però també moltes resistències al canvi.

Som aquí perquè altres dones ens han precedit – Paula Nocete, MIJAC

La meva àvia, des que va arribar del seu poble, va lluitar molt per trobar feina i sobretot perquè les seves filles tinguessin els estudis necessaris per accedir a millors condicions de vida. Va treballar molt, en el servei domèstic, i després en el camp educatiu com a cuinera. I va estar sempre disponible per a les colònies d’infants i per a les mogudes del barri, i amb la casa oberta a tothom. Molt senzillament.

La Líria, la meva mare, ha continuat lluitant per transformar la realitat en favor del bé comú. Ho ha fet sempre a la feina. Ho fa al barri i ho fa a la pastoral obrera. Actualment, treballa amb joves que tenen dificultats de salut mental.

I jo mateixa em sento seguint el mateix fil amb els nens i nenes del Mijac, a Nou Barris. Perquè vegin el món amb ulls crítics i esperançats, tot i la cruesa de la realitat que molts, fills de la immigració, viuen, en condicions socioeconòmiques molt dures. Reivindicar el paper de la dona continua sent una tasca pendent.

L’Església no pot ser un espai hostil per les dones - Quiteria Guirao, ACO

1. Promoure la formació de les dones, mitjançant beques, en teologia, litúrgia i altres estudis eclesiàstics.

2. Incorporar dones com a formadores en els seminaris, que facin possible que els preveres del present i del futur escoltin veus de dona en el seu procés de formació per realitzar tasques pastorals.

3. Obrir els espais deliberatius i de decisió de l’Església local a dones.

4. Convertir l’Església en un espai segur per a les dones que pateixen violència masclista, on ser acollides, escoltades, acompanyades i on rebin el consol per tenir una vida millor.

5. Promoure la dignificació dels treballs de cura, amb un sou digne, amb uns horaris que facin possible la vida fora de la feina, i en l’àmbit familiar, promoure que aquestes cures siguin compartides entre tots els membres de la família.