Vés al contingut
Catalunya Religió
500 Ignasi Generalitat
[Foto: Ajuntament de Manresa]
Galeria d'imatges

CREl papa Francesc ha fet arribar una carta fer-se present a l’acte institucional que s’ha celebrat aquest dilluns a la Generalitat per commemorar els 500 anys de l’estada de Sant Ignasi de Loiola a Catalunya. L’acte ha estat presidit pel president Pere Aragonès i el cardenal Joan Josep Omella ha estat el responsable de llegir el text del Papa.

L’arquebisbe de Barcelona ha explicat Francesc coneixia la voluntat de la gent de Manresa que el Papa pogués anar-hi i per això havia volgut fer-se present en acte amb la carta que ha llegit en castellà. El text fa referència a l’acte de Barcelona com “esdeveniment singular” amb autoritats religioses i civils que “es reuneixen de manera institucional per celebrar aquest esdeveniment”.

En la carta Francesc destaca que “és significatiu en aquests moments pensar que, per portar-lo fins Manresa, Déu se serveixi d'una guerra i una pesta”. És una mostra de com “a través de les crisis, Déu ens diu que no som nosaltres els senyors de la Història, amb majúscules, ni tan sols de les nostres pròpies històries”. Fent referència als exercicis espirituals, el Papa remarca que Sant Ignasi “no va retenir aquesta gràcia per si mateix, sinó que la va considerar des del principi com un do per als altres, com un camí, un mètode que podia ajudar altres persones a trobar-se amb Déu”.

En la intervenció que ha tancat l’acte, el president Aragonès ha explicat que l’aniversari és “una gran efemèride per a tota la comunitat cristiana i també, des d’un punt de vista més global, per al conjunt de Catalunya”. I ha recordat que “fa 500 anys Ignasi de Loiola va fer camí per diferents llocs de Catalunya, com Montserrat o Barcelona, però és a Manresa on viu un dels episodis més importants de la seva vida”. “Aquest fet ha internacionalitzat la ciutat de Manresa”, ha subratllat.

Aragonès també ha reivindicat els valors de “recerca del bé comú i lluita contra tota forma de desigualtat” de la figura de Sant Ignasi de Loiola. I ha fet notar que “si hi ha un element que pot dividir la nostra societat són les desigualtats socials i econòmiques”. Per aquest motiu, ha subratllat que “és imprescindible que com a societat, com a país, ens fixem l’objectiu d’erradicar tota forma de desigualtat”.

En l’acte també hi ha intervingut el superior de la Cova de Manresa, David Guindulain, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, el jesuïta Xavier Melloni, i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

Guindulain ja explicat que Catalunya és el lloc on Sant Ignasi va trobar les persones que el van ajudar a realitzar el seu somni i que “aquí va deixar amics i amigues, col·laboradors del seu projecte d’ajudar a les ànimes i mestres de formació”. L’alcalde Aloy ha destacat com un dels esdeveniments més rellevant d’aquesta commemoració la trobada interreligiosa 'Cruïlla de Camins' que es farà a finals d’aquest mes.

En l’acte també hi ha assistit l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, el bisbe de Vic, Romà Casanova, l’abat de Montserrat Manel Gasch, i l'abat de Poblet, Octavi Vilà. La celebració ha comptat amb actuacions de l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages i l’Orfeó Manresà.

Aquest és el text íntegre de la carta que ha enviat el papa Francesc:

Al Cardenal Juan José Omella, Arzobispo de Barcelona y Presidente de la Conferencia Episcopal Española

Querido hermano:

El próximo 14 de noviembre se celebrará en Barcelona un evento singular, los 500 años de la llegada de un pobre soldado a un lugar recóndito de la geografía de España, cuando iba de camino a Tierra Santa. Nuestro protagonista, después de haber servido al rey y a sus convicciones hasta derramar su sangre, iba herido en el cuerpo y en el espíritu, se había despojado de todo y tenía el propósito de seguir a Cristo en pobreza y humildad. A él en ese momento poco le importaba hospedarse en albergues para pobres o tener que retirarse en una cueva para orar, menos aún que esto supusiera ser “estimado por vano y loco” (E.E. 167). Y, sin embargo —paradojas del destino—, cinco siglos después las autoridades civiles y religiosas de esa región, junto al Prepósito general del instituto religioso que él fundó, la Compañía de Jesús, se reúnen de forma institucional para celebrar este acontecimiento.

También yo deseo unirme a este acto, para lo cual he querido que me representes, rogándote que hagas llegar mi saludo a todas las autoridades presentes, tanto civiles como eclesiásticas, y en ellas al Pueblo fiel de Dios, que recuerda a san Ignacio de Loyola con devoción y cariño, y a los hombres de buena voluntad que lo respetan por ser un hombre íntegro y coherente en sus convicciones. Del mismo modo, a los miembros de la Compañía de Jesús, que como yo lo veneran como fundador.

Es significativo en estos momentos pensar que, para llevarlo hasta allí, Dios se sirviese de una guerra y de una peste. La guerra que lo sacó del sitio de Pamplona y fue el detonante de su conversión, y la peste que le impidió llegar a Barcelona y lo retuvo en la cueva de Manresa. Es una gran lección para nosotros, pues guerras y pestes no nos faltan para que lleguemos a convertirnos. Podemos, por tanto, asumirlas como una oportunidad para revertir el rumbo seguido hasta ahora e invertir en lo que verdaderamente importa, sea cual sea el ámbito en que nos movamos. Y es que, por medio de las crisis, Dios nos dice que no somos nosotros los señores de la Historia, con mayúsculas, ni siquiera de nuestras propias historias, y por más que somos libres de corresponder o no a las llamadas de su gracia, es siempre su diseño de amor el que dirige el mundo.

En aquella circunstancia, Ignacio se mostró dócil a esa llamada, pero lo más importante es que no retuvo esta gracia para sí, sino que la consideró desde el principio como un don para los demás, como un camino, un método que podía ayudar a otras personas a encontrarse con Dios, a abrir su corazón y dejarse interpelar por Él. Desde entonces sus ejercicios espirituales, como otros itinerarios de perfección, tales como los doce grados de humildad de san Benito, las moradas de santa Teresa, o más sencillamente los que nos proponen las bienaventuranzas o los dones del Espíritu Santo, se nos presentan como esa escala de Jacob que desde la tierra nos lleva al cielo, y que Jesús promete a quienes lo buscan sinceramente.

Que el Señor te bendiga a ti, querido hermano, que bendiga al Pueblo que peregrina en aquellas tierras, y que la Virgen Santa los cuide. Y, por favor, no se olviden de rezar por mí.

Fraternalmente,

Francisco

Roma, San Juan de Letrán, 12 de septiembre de 2022.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.