Octavi Vilà: “M’agradarà conservar el ‘fra Octavi’ quan sigui bisbe de Girona”

CR El 21 d’abril fra Octavi Vilà rebrà l’ordenació episcopal a la catedral de Girona. Un canvi, d’abat de Poblet a bisbe de Girona que no comportarà, però, deixar la seva condició primerenca i vocacional de banda, ser monjo cistercenc. Catalunya Religió ha entrevistat fra Octavi Vilà en el podcast La Rebotiga i ha conversat amb ell sobre com va ser el procés de nomenament, l’equilibri entre la vida de pregària i estudi i sobre com està coneixent la diòcesi gironina aquestes darreres setmanes.

“Sé el que he sigut, que és monjo i abat, i sé el que seré a partir del 21 d’abril, bisbe, però no sé què soc ara”, explica Vilà a l’inici de la conversa. El que no deixa de ser, afirma, és monjo, “que ho seguiré sent, malgrat desorienta una mica aquí al bisbat de Girona de com m’han de dir exactament a partir d’ara”. Li agradarà, demana, “conservar el fra Octavi com han fet altres persones, com l’abat general i també el cardenal Amigo de Sevilla”.

El bisbe electe de Girona ha relatat com la nit del 5 de febrer tenia dues trucades perdudes al seu mòbil d’un número no registrat. “No acostumo a retornar trucades de números que no conec per si són coses comercials”. A dos quarts de cinc el mòbil va sonar com a despertador, una mica abans que toqui la campana que desperta la comunitat, i es va trobar un correu electrònic que, en apariència, venia del Nunci. El va obrir i tenia un document adjunt. “En el cos de correu deia que m’havien intentat trucar per mòbil. Vaig obrir l’adjunt i crec que no vaig passar de la quarta ratlla. Vaig anar a Matines, a Laudes i després m’ho vaig llegir amb calma”. Semblava fiable i se l’indicava el telèfon del Nunci que coincidia amb les trucades perdudes. “Vaig parlar-hi al llarg del matí”.

Vilà afirma amb simpatia que d’aquesta anècdota es podria deduir un gran titular: “És inútil que no contesteu al telèfon, ho intentaran per altres mitjans”, referint-se al nomenament episcopal. Un nomenament que ha trigat per a la diòcesi de Girona dos anys. Vilà afirma que no sap el motiu de trigar tant, però que sí que creu que s’ha fet notar l’excés de temps per la mort del bisbe predecessor. “Si hagués estat bé de salut ell hagués continuat, com sé que passa en altres diòcesis”. Ara, però, Vilà reconeix que es troba “sense una referència d’algú a qui poder preguntar coses, com sí feia amb el seu abat emèrit de Poblet, Josep Alegre”.  

El que sí ha pogut començar a fer és visitar la diòcesi de Girona i començar a fer entrevistes a diversos mitjans de comunicació. Vilà, coneixedor i defensor que l’Església tingui una presència activa en els mitjans de comunicació, ho veu com una oportunitat. “Crec que és bo ser present en els mitjans de comunicació. L’Església no domina el món de la comunicació, comunica malament, i això afecta d’alguna manera a la transmissió del missatge”.

A l’entrevista també ha parlat de la situació actual de la comunitat de Poblet, i de com espera formar part de la Conferència Episcopal Tarraconense, amb la resta de bisbes catalans.