Les coses canvien. El món avança per camins ben diferents i canvia a tots nivells. La guerra fins fa pocs anys era l’enfrontament entre grups de soldats que lluitaven els uns contra els altres, amb quantitats d’armes, i amb grans moviments on s’hi invertien milions i milions dels recursos públics per guanyar o per defensar-se dels atacs dels contraris. Els que disposaven de més recursos, més soldats, millor maquinària els resultava més fàcil poder aconseguir la victòria. Però també les guerres poden canviar; cada dia ens arriben noves notícies de com poden ser les guerres del futur; robots i avions dirigits a distància poden guanyar els objectius, sense perdre’s vides humanes d’aquells que usaran aquestes maquinàries de la mort.
Hi ha una altra forma de matar, sense massa màquines, sense massa recursos i sense moviments de grans quantitats de soldats. És la guerra psicològica. Aquella que pocs homes ben ensinistrats, fanatitzats i impregnats d’odi són capaços d’alertar tota una societat, mobilitzar les seves forces armades, i terroritzar tota la societat on han operat.
“Je suis Charlie” i l’altre, li respón: “moi aussi”. Aquesta és la contesta d’una societat civilitzada que quan se sent atacada es solidaritza amb aquells morts assassinats injustament i amb traïdoria, en nom del fanatisme, de l’odi i del fonamentalisme. Aquesta és la resposta d’una societat educada, que viu dins de les comoditats del primer mon, ben al contrari dels esmaperduts i ignorants, als que se’ls ha vedat l’ensenyament veritable de l’Islam i se’ls ha imbuït la venjança, en el rancor i sota l’auspici d’una religió. L’Islam no és la raó de tots els mals, ni desitja la mort, ni l’horror i l’odi. Però en nom de Déu, durant segles, per aconseguir “la vida eterna”, són moltes les civilitzacions que han matat, destruït i desfet el contrari en benefici propi. I aquesta és la nova guerra que en principi se’n digué terrorisme però ara, amb l’ensinistrament, la preparació logística i la manera d’operar demostra que és una guerra oberta totalment diferent i nova. Un terrorisme catalogat de guerra!.
Però cal aplicar el respecte també per tothom. No es pot dir el que hom vulgui sense pensar que pot ofendre a un altre. El Sant Pare ho ha manifestat clarament. Quan a l’interlocutor li dius que no és fill de la seva mare, oi que no li agrada?. Tampoc resulta raonable atacar i menystenir la fe de les persones. Per alguns, la fe –i sobretot pels que no en tenen- pot importar poc però per altres pot resultar el fonament de la seva vida. Conseqüentment, respecta i seràs respectat!.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.