RAMON BASSAS –CR "Vols que et digui per què ho faig tot això? Perquè sóc un jubilat que té temps” resumeix en Joan Antoni Baron, exalcalde de Mataró, mestre jubilat que passa força temps l’any a Tírvia, al Pallars Sobirà, poble d’origen del seu sogre, amb la seva dona, la Joana d’Arc Castellà, també mestra jubilada, que avui ens atenen per participar a la sèria d’articles 'En capella'. Tot plegat és un joc de complicitats. “Un dia” —diu en Joan Antoni— “érem a la llibreria Natura Llibres d’Alins, prop d’aquí, i la Meritxell, la seva responsable, em va dir que li agradaria que a les ermites que hi ha aquí, a la Vall Ferrera hi hagués llibres per llegir. I de seguida li vaig dir que parlaria amb l’associació Llibre Viu de Mataró i que ho muntaria.”
Ep. Aturem-nos. Com qui no vol la cosa hem deixat passar dos miracles. ¿Una llibreria en un poble del Pirineu que amb prou feines té una vuitantena d’habitants? Doncs sí. Tota una senyora llibreria i una senyora llibretera. La Meritxell és un argent viu. No para de fer activitats i portar autors al seu petit establiment sota la Pica d’Estats. Un miracle. I Llibre Viu és un projecte que té més de 15 anys on uns quants voluntaris agrupen llibres —diu que en tenen uns 120 mil— per poder-los redirigir on més facin falta d’arreu del món.
—I així va néixer Vall Ferrera Llegeix.
—Sí, jo m’entretinc a fer unes capses de fusta decorades amb una sexafòlia, que és un motiu típic d’aquí. Amb la meva dona pugem els llibres des de Mataró. A Tírvia, cada mes més o menys faig una ruta o altra i miro si falten llibres, o si n’hi ha de més. Si en falten, ja en porto per reposar-los.
—Ah, en roben?
—No, no. Tu pots agafar-lo per llegir-ne un tros o pots endur-te’l, tornar-lo més endavant o no. I si algun dia roben una de les caixes, doncs en faré una altra.
—Per quina ermita vau començar?
—Per Sant Quir d'Alins, una ermita que als anys vuitanta van rehabilitar l’Associació pel Patrimoni de la Vall Ferrera. Com totes les que triem, és oberta tot l’any. Ho vam començar al gener, que feia un fred que pelava. No hi ha res a dins, només les parets …i ara els llibres.
—Per què, aquesta?
—És a vint minuts del poble. És molt senzilla i alhora molt bonica, romànica, tot i que al segle IX ja hi era. Com la veiem ara és com era al segle XII, tot i que conserva elements visigòtics. Després vam continuar i ja hi ha sis punts de llibres en altres ermites, sobretot. Ara, gràcies a la teixidora Rosa Tejedor, s’hi ha sumat un punt a la Vall de Cardós, a Ginestarre, i ara n’obrim un parell a les Valls d’Àneu.
—Però no tot són ermites.
—No, però ho són la majoria. A Ginestarre ho fem al porxo de l’església, una bellíssima peça romànica. A Burg, a L’Aixalda, una mena de refugi convertit en un projecte molt interessant pels vilanovins Ramon i Aida. I la resta d'ermites són Sant Feliu de la Força d'Àreu, Sant Francesc d’Araós, Sant Llícer de Virós i Santes Creus de Buiro. Ara ens “expandim” a les Valls d’Àneu, com et deia. Amb l’escriptora Montse Milan n’hem obert una a Sant Roc de Lladorre i amb la també escriptora Raquel Piccolo, aquest passat 9 d’agost, a l’ermita de Sant Beado, a Cerbi.
—I com ho veu l’Església, això?
—Deixa fer, perquè a la majoria d’ermites no hi ha culte. A Virós només hi fan l’aplec i a Sant Feliu, ara obren per festa major. A més, pensa que mossèn Joan Dies, que té 85 anys, és al capdavant de 30 parròquies. Prou feina té.
—Veig que els escriptors us ajuden
—Sí. Mira, en Joan Lluís Lluís es va trobar una capsa d’aquestes per casualitat, fent una excursió, i va baixar al poble entusiasmat amb la “peça” que havia trobat: un llibre de Perejaume.
—Un altre miracle, una “aparició”. Bé, quina mena de llibres deixeu?
—Sobretot poesia o contes, que continguin peces curtes, per si volen fer una estona de lectura i prou. I en català.
—I què creus que fa que tingui atractiu, aquesta idea?
—Sobretot, els atractius són quatre. Un, el patrimoni històric repartit a les muntanyes. Dos, el lloc singular, el paisatge fenomenal. Tres, que aquí dalt podem “escoltar el silenci”, com diem. I, finalment, la literatura. És un còctel irresistible.
—Un còctel de miracles, també.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.