Els grups municipals de Barcelona responen les preguntes d'entitats d'Església

Roger Vilaclara –CR Les entitats socials tenen molt a dir en el debat polític municipal. I per aquest motiu, aquest dilluns al Canòdrom de Barcelona, Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia, entre altres entitats, han organitzat un debat electoral amb els representants dels diferents grups municipals de Barcelona. Els portaveus de les entitats socials i d'Església els han llançat preguntes sobre les polítiques públiques previstes en els temes que més els preocupen: habitatge, exclusió, migració, medi ambient i feminisme.

En el debat hi ha participat Marilén Barceló, número tres de la llista de Valents; Basha Changue, número u de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP); Juan Milián, número 2 del Partit Popular (PP); Neus Munté, de Junts i número dos de la candidatura Trias per Barcelona; Nico Ortiz, número dos de Ciutadans (Cs); Joan Ramon Riera, número tretze del Partit Socialista de Catalunya (PSC); Marc Serra, número vuit de Barcelona En Comú (BComú); i Ester Capella, número tres d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

El dret a l’habitatge ha marcat l’inici del debat fent coincidir tots els grups municipals que es tracta d’un dels problemes més greus de la ciutat i que la solució passa per la implementació d'un parc d'habitatge social. Mentre que des del PSC i BComú s’han defensat les noves mesures estatals i municipals dels darrers anys; Valents, CUP, PP, Junts, Cs i ERC han coincidit que aquestes han estat ineficaces.

Valents, Junts i ERC també han parlat de l’acord publico-privat com a mesura per reforçar l’habitatge. Cs ha remarcat la importància de la seguretat del llogater, al qui també s’hi ha referit Junts. La CUP ha posat el focus en l’accés universal i la permanència a l’habitatge i el PP ha apel·lat a una revolució urbanística que també agilitzi la burocràcia. També ha remarcat que mesures com la limitació dels preus no són una solució perquè fragmenten l’habitatge i augmenten la desigualtat.

En l'eix de l'exclusió social i les desigualtats, Valents, Junts i PSC han fet èmfasi en la importància de reforçar els serveis socials. Valents i PSC han parlat d’una possible reforma de la infraestructura social mentre que Junts ha destacat la necessitat de donar suport a les entitats socials, reduir la burocràcia per fer efectiu el treball i impulsar una política d’ingressos mínims.

Sobre la política d’ingressos mínims, la CUP i ERC han coincidit en el plantejament de la renda bàsica universal, que afavoriria que les persones no hagin de demostrar la seva vulnerabilitat per obtenir ajudes.

El PP ha remarcat l’atur com un dels principals problemes que genera exclusió social. Ha defensat el turisme i el tercer sector per incrementar la inserció laboral. Cs ha destacat el valor de la proximitat per acompanyar les persones i el treball transversal amb les administracions.

Per la seva banda, BComú ha assegurat que el govern d’Ada Colau ha demostrat que les respostes a la gestió d’una crisi no passen per les retallades, sinó per l’increment de les accions socials.

Pel que fa a l’emergència climàtica, els partits polítics han posat l’accent en la importància de reduir la contaminació de la ciutat i millorar-ne la sostenibilitat. Per fer-ho, s’han presentat diversos àmbits d’actuació. Els vuit representants han coincidit en la millora de la xarxa de transport públic de la ciutat i la implementació d’una flota totalment elèctrica.

El transport privat ha marcat la diferència. Mentre que BComú i ERC han subratllat que la lluita pel canvi climàtic passa per reduir-ne el seu ús; Valents, PP, Junts, Cs i PSC han defensat la convivència entre cotxes, motos i transport públic. La CUP s’ha mostrat ferma defensant l’eliminació total dels cotxes a tots els carrers de la ciutat.

Les conegudes superilles de Barcelona han estat l’altre tema a destacar en favor del medi ambient. BComú n’ha defensat la seva posada en marxa en els darrers anys mentre que la CUP i ERC han coincidit en remarcar la manca de planificació prèvia en la seva posada en marxa malgrat que pugui ser “una bona idea”. Valents, PP, Junts, Cs, i PSC han contraposat la idea de les superilles i han reforçat la proposta d’impulsar els interiors d’illes com a espais verds de la ciutat.

L’empadronament a la ciutat ha estat un dels temes més comentats en l’eix dels drets a les persones migrades i l’antiracisme. Els grups municipals han defensat el tràmit com una porta d’entrada a la inserció, però se n’han fet matisos.

BComú ha defensat les millores que s’han fet per facilitar aquest procés i el PSC ha proposat la regularització a través de contractes laborals i també de formació.

Valents i PP han recalcat el paper d’Europa en les polítiques migrants. Valents, que en iniciar aquest punt ha donat suport a la guàrdia urbana per la seva feina, ha obert la porta a una reforma estatal. El PP ha defensat la immigració “legal i ordenada” i ha remarcat la importància de cuidar la sostenibilitat del sistema. Sobre l’empadronament ha defensat que el tràmit que permet determinats serveis socials es pugui fer després de cinc anys.

La CUP, Junts, BComú i ERC han fet referència a la llei estatal d’estrangeria que no permet generar permisos de treball a les persones sense papers. Junts, BComú i ERC han defensat la seva derogació mentre que la CUP ha reforçat la idea de la desobediència si es volen garantir els drets a les persones migrades.

Cs ha defensat el valor de Barcelona com a ciutat d’acollida i ha manifestat la importància de programes especials ràpids per intentar regularitzar les persones migrants.

L’organització del debat també havia previst un punt per parlar sobre feminismes, cures i diversitat sexual i de gènere, però el temps no ha permès als representants poder desenvolupar les idees dels seus programes.

L’anècdota del debat ha estat per la participació inesperada d'alguns assistents que han demanat als representants respostes davant la impossibilitat de les persones amb mobilitat reduïda per banyar-se a les platges de Barcelona per la manca del servei de bany assistit. També hi ha hagut crits d'alguns assistents a comentaris referents a les polítiques de migracions del PP.

Entitats socials i d'Església

El debat s’ha organitzat en el marc del cicle ‘Els Dilluns dels Drets Humans’ que organitza Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia, Mans Unides, Càritas Diocesana de Barcelona i el Grup de Juristes Roda Ventura. En aquesta ocasió també s’han sumat en l’organització la Fundació migra Studium, Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i l’organització per la justícia global lafede.cat. Han moderat el debat els periodistes Abigail Armengol i Toni Castro.