Gabilondo denuncia la resposta de l'Església en els abusos, però "reconeix un canvi d'actitud"

Jordi Llisterri -CR El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha presentat aquest matí l'"Informe sobre abusos sexuals en l'àmbit de l'Església catòlica i el paper dels poders públics" que li havia encarregat el Congrés dels Diputats. El document de 777 és una exhaustiva i rigorosa aportació sobre la deficient resposta que durant dècades ha donat l'Església a la problemàtica dels abusos sexuals a menors. També recull, però, les responsabilitats dels poders públics per no fer prou per prevenir i donar atenció a les demandes de les víctimes de l'abús infantil en tots els àmbits.

En la presentació, Gabilondo ha estat contundent denunciant que la resposta de l'Església catòlica "ha estat caracteritzada durant molt de temps per la negació o la minimització del problema", la negació o l'ocultació. Però també ha reconegut "un canvi de mentalitat" i que "l'Església ha pres consciència de l'escàndol que seria no col·laborar per afrontar-ho".

"Es tracta d'un informe necessari per donar resposta a una situació de patiment i de solitud que durant anys s'ha mantingut, d'una manera o altra, coberta per un silenci injust", s'explica en un text subtitulat: "Una resposta necessària".

Les dades

Tot i que en la presentació Gabilondo no ha volgut posar l'accent en les dades, és un dels temes que s'ha destacat més del contingut del document. L'informe inclou els diversos recomptes disponibles de casos coneguts en l'àmbit eclesial, que depenent de les fonts es mou per sobre del miler de víctimes. En concret, el defensor del Poble ha recollit el testimoni de 487 víctimes.

L'informe també inclou una enquesta general a la població. És un model semblant al que va seguir l'informe de l'Església francesa i que permet extrapolar l'abast del problema. Les dades conclouen que l'11,7% de les persones entrevistades, sobre la població espanyola afirmen haver patit abusos sexuals, abans de fer divuit anys.

Dins d'aquest grup, el percentatge de població que diu haver estat víctima d'abusos per part de clergues o consagrats és 0,6%. Aquests i els que afirmen que l'agressió va ser un entorn religiós, representen l' 1,13% de població. Una extrapolació estadística permetria afirmar que uns 230.000 espanyols han estat víctimes de religiosos, dins dels 4,4 milions que han partit abusos sexuals quan eren menors. Les dades són bastant semblants a les que va recollir l'informe francès però amb uns percentatges inferiors.

En un dels gràfics de l'informe, es detalla en percentatge l'entorn en el qual es van produir els abusos sobre el total de persones que van afirmar haver patit aquesta situació, en els que destaca el familiar, l'educatiu no religiós o la via pública.

"Crec que és un dels problemes greus d'Espanya. Cal que s'abordi en tota la seva radicalitat l'abús sexual infantil, i que es faci sabent amb tota sinceritat que un percentatge gran correspon a l'abús sexual a l'àmbit familiar", ha comentat Gabilondo davant la pregunta de per què es focalitzava la investigació només en l'Església catòlica. En el cas de l'Església s'hi afegeix la gravetat "de la defraudació de la confiança dipositada en una institució que ha tingut un poder innegable a Espanya i una autoritat moral a la societat". I que les dades que afecten a l'Església "són un número significatiu".

Però davant la comparativa inevitable, ha defensat que "quantificar aquests casos és poc fecund" perquè fa perdre el focus de l'atenció a les víctimes. Després de l'informe "és el moment de l'Església, és el moment dels poders públics, que amb aquest informe tenen dades suficients per donar a les víctimes la resposta que mereixen".

Coratge institucional

"No és cert que tots ho sabien, però no és veritat que ningú no ho sabia", ha assegurat Gabilondo en una valoració molt equilibrada del compromís actual de la institució. Ha parlat d'una institució plural i que cal reconèixer "el coratge institucional dels que han optat per assumir la responsabilitat que correspon a la institució per la victimització produïda". Com a exemple, ha citat la resposta dels escolapis catalans als abusos descoberts en la seva missió al Senegal.

Singularment Gabilondo també ha destacat un canvi significatiu "el Motu Proprio del Papa 'Vos estis lux mundi' de 2023 on ja no hi ha refugi per mirar cap a una altra banda". En aquest context ha explicat ha pogut constatar que "l'Església ha pres consciència que el més gran dels escàndols seria exactament no col·laborar explícitament amb aquesta societat que vol saber. Abans hi havia el temor que se sabés, pensant que això malmetria l'església i ara jo crec que ja tenen consciència que res no malmetria més l'església que callar sobre aquest assumpte."

I un dels elements destacats és que "la Santa Seu ha incidit molt clarament a través dels documents, instruccions del Papa Francesc que ha significat dinamitzar aquest moviment que a mi ja em sembla imparable que els assumptes surtin a la llum".

En aquest àmbit, el text de l'informe afirma: "Durant molt de temps, l'Església catòlica ha percebut els abusos sexuals més com un pecat de l'abusador que com un mal causat a la persona abusada. Aquesta concepció ha estat superada, encara que només recentment. A partir de les reformes del 2021, el Dret canònic ja no defineix aquests delictes com a infraccions contra les obligacions especials de els clergues, sinó com a atemptats contra la dignitat de les persones afectades".

Recollida de dades

Els redactors de l'informe s'han reunit amb congregacions religioses, entre elles les que tenen presència a Catalunya com maristes, salesians, claretians, La Salle, jesuïtes i escolapis. Gabilondo ha posat com a exemple la col·laboració del president de la Confederació Espanyola de Religiosos, CONFER. En l'àmbit diocesà, els bisbats catalans han enviat informació de 49 casos d'abusos. Totes les dades facilitades per les entitats d'Església estan detallades en el document.

Dels bisbats catalans, l'informe cita Girona i Tarragona com una de les tres que després de rebre el primer qüestionari van contestar amb tota la informació i no se'ls va haver de demanar més dades. En l'altre extrem, situa Vic com una de les dues diòcesis que es van negar a aportar dades des del primer moment i van criticar l'objectiu de l'informe.

Recomanacions

El resum que s'ha entregat del document detalla les principals recomanacions. Destaca com a novetat la creació d'un fons estatal per al pagament de compensacions a favor de les víctimes i que un òrgan administratiu especial -creat per a l'ocasió- sigui el que instaurés un procediment de reconeixement i reparació de les víctimes d'agressió o abús sexual infantil a l'àmbit de l'Església catòlica. La proposta se sustenta en el fet que tampoc els poders públics no van tenir procediments adequats per prevenir, detectar i reaccionar davant dels abusos.

També demana celebrar un acte públic de reconeixement i reparació simbòlica a les víctimes pel llarg període de temps de desatenció i d'inactivitat i diverses reformes normatives per a l'aclariment i la reparació del que ha passat, i per prevenir fets similars.

Es recomana a l'Església catòlica posar els mitjans necessaris per ajudar les víctimes d'abusos sexuals en el procés de recuperació, oferint tractament a les víctimes o familiars, quan ho requereixin.

Una part important de l'informe detalla les greus conseqüències que arrosseguen la majoria de les víctimes que han estat abusades de menors, com problemes emocionals i de conducta o símptomes d'estrès posttraumàtic, depressius, sentiments de vergonya i estigmatització i d'acció suïcida.

"En cap cas el nombre de testimonis no pretén deixar determinat l'abast quantitatiu del problema. El rellevant, quan s'ofereix un determinat nombre de testimonis de víctimes, és tenir present la singularitat personal de cadascuna i la inviabilitat de reduir-la a una xifra en una comptabilitat", subratlla el Defensor del Poble.

Podeu descarregar l'informe sencer aquí.