JOSEP GORDI –CR | Si ens acostem al monestir de Sant Cugat del Vallès, a part de passejar pels jardins que l’envolten i conèixer la monumental església, no podem marxar sense visitar-ne el claustre, el qual és considerat una de les joies del romànic europeu. El jardí claustral, a hores d'ara, és d’una harmoniosa senzillesa i, per aquest motiu, el visitem en la nostra sèrie 'Santuaris urbans'.
JOSEP GORDI –CR | La casa i el jardí Folch i Torres s’aixequen entre l’avinguda Catalunya i el carrer del Castell, al centre urbà de Palau-solità i Plegamans. L’entrada se situa en el número 8 del carrer del Castell. Passejar per aquest renovat jardí és entrar en un jardí noucentista restaurat i recordar que per aquest espai hi va viure una família nombrosa que seguia els principis del catolicisme del seu temps. És una nova entrega de la sèrie 'santuaris urbans' de Catalunya Religió.
JOSEP GORDI –CR | Al número 62 del carrer Encarnació del barri de Gràcia de Barcelona hi ha un espai singular on es barreja el passat religiós i el present associatiu. El cor d’aquest jardí és l’antic pati d’un convent que va ser enderrocat. Ara, és una victòria de la lluita veïnal per generar espais de silenci, reflexió i comunitat.
JOSEP GORDI –CR | Tant si passegem pels entorns del monestir de Sant Jeroni de la Murtra com per l'interior d'aquest conjunt monacal, viurem i sentirem nítidament la quietud i la calma. És per aquest motiu que aquest monestir també se'l coneix com el monestir del silenci, malgrat que a pocs minuts hi ha dues de les ciutats més poblades de Catalunya i una munió de carreteres i autopistes.
(Josep Gordi –CR) Caminar pel claustre del monestir de Pedralbes és endinsar-nos en una història on les dones són les protagonistes. La primera i la principal és la reina Elisenda de Montcada, que va ser la darrera esposa del rei Jaume II d’Aragó. Quan es van casar ella tenia 30 anys, el rei 55 i varen instal·lar-se al Palau Reial de Barcelona. Us proposem un nou santuari urbà per descobrir.
(Josep Gordi –CR) A les ciutats, no tot és brogit, soroll o presses, també existeixen espais de veneració, de contemplació de la natura, de silenci, de contacte amb l’intangible i l’essencial. Aquests indrets els podríem anomenar “santuaris urbans”. Amb el claustre de la catedral de Barcelona iniciem una col·lecció de reportatges que volen reivindicar els racons de pau i recolliment que existeixen a molts espais urbans.
