Carles Soler i Perdigó

JORDI LLISTERRI –CR | Girona s’ha quedat sense bisbes. En pocs anys ha enterrat el qui era bisbe fins a la seva mort, Francesc Pardo, i els dos bisbes emèrits, Jaume Camprodon i Carles Soler i Perdigó aquest dimarts al matí. El funeral de Soler i Perdigó s’ha celebrat a la catedral de Girona i l’ha acompanyat representants de tota l’Església catalana. És el tercer funeral episcopal que s’hi celebra des de l’entrada del bisbe Pardo el 2008. El bisbe ha estat enterrat a la sepultura que hi ha al centre de la nau de la catedral.

BISBAT DE GIRONA | Avui dissabte, 9 de desembre de 2023 a les 5 de la matinada, ha mort el bisbe emèrit de Girona, Carles Soler i Perdigó, als 91 anys, havent rebut els Sants Sagraments i la Benedicció Apostòlica (ACS), a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona.

(Jordi Llisterri –CR) “Encara soc capaç de marcar algun gol”, deia fa uns mesos el bisbe Francesc Pardo després de complir els 75 anys i en espera del seu relleu a Girona. Doncs no ha pogut ser. El bisbat de Girona ha comunicat la seva mort, que ha tingut lloc aquest dijous a la nit, després de la inesperada complicació d’una úlcera.

(AUSP) La Conferència Episcopal Tarraconense (CET) i l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) han celebrat aquest dimarts, en motiu de la Festa de Sant Pacià, patró de l’Ateneu, un acte acadèmic commemoratiu del 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995.

(Bisbat de Girona) L’església de sant Martí Sacosta del Seminari diocesà de Girona ha acollit aquest dijous l’acte inaugural del nou curs de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. “Un Concili no és un esdeveniment efímer, passatger, com molts d’altres en la història de l’Església i del món.

(Jordi Llisterri-CR) Els participants del Concili Provincial Tarraconense de 1995 van aprovar una resolució demanant que "s'avanci decididament vers l’obtenció de la corresponent personalitat jurídica" dels bisbats que tenen la seu a Catalunya. Volia dotar d’un organisme conjunt amb capacitat legislativa als bisbats catalans. Aquesta personalitat jurídica, quan la resolució 142 va tornar de Roma un any després, es va convertir en que "procurin trobar, d'acord amb la Conferència Episcopal Espanyola, la corresponent solució jurídica". 25 anys després no s'ha concretat.