Afers ReligiosoS/CRLa Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de la Presidència ha atorgat el 10è Memorial Cassià Just a Elisabeth Attar Lheure, compromesa a favor del diàleg interreligiós i interconviccional que ha exercit la major part de la seva tasca a Catalunya a través de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós, el Centre Unesco de Catalunya, la Comunitat Bahá’í, el Grup de Diàleg Interreligiós Monàstic i diferents institucions internacionals.
Un reconeixement que li ha arribat "per sorpresa", que "no s'esperava", perquè, afirma, "hi ha moltíssima gent treballant en el diàleg interreligiós de forma anònima, sense fer soroll, darrere el teló". Lheure recorda que el diàleg interreligiós no és possible "sense involucrar molta gent".
El repte actual, per a L'heure, "és poder parlar amb totes aquelles persones que no creuen en el diàleg interreligiós i que no reconeixen les creences com a quelcom positiu per a construir una societat pacífica i millor".
La seva incansable tasca li ha estat reconeguda per l’Estat francès, que li va concedir la condecoració francesa de “Chevalier de l’Ordre National du Merité”, i pel Rotary Club Internacional, que li va atorgar la medalla Paul Harris Fellow. Ha estudiat Dret Públic a la Universitat de París i d’Orleans, Ciències Polítiques a París. Políglota, ha estat traductora de persa (farsi/dari) i a l’Afganistan. De confessió bahá’í és filla de refugiat i exiliat.
Inspirada pel Parlament de les Religions del Món i la seva Declaració “Cap a una ètica mundial: una declaració inicial” (Chicago, 1993), ha destacat pel seu compromís internacional en favor d’una cultura de pau i de drets humans a través del diàleg interreligiós per crear les condicions de possibilitat d’una humanitat compartida viable. També cal subratllar la seva tasca de promoció del diàleg interreligiós entre els interns i les internes de les presons.
El jurat, presidit per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, està integrat pel director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol; el president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, Francesc Torralba i Roselló; la directora de l’equip de recerca ISOR de la UAB, Maria del Mar Griera, i la investigadora de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, Eva Sylvia Fortes.
Memorial Cassià Just
L’any 2010 el Govern de la Generalitat de Catalunya va crear el Memorial Cassià Just, amb la voluntat de reconèixer persones o institucions que s’han significat per les aportacions a la construcció d’un espai comú de convivència de la pluralitat d’opcions religioses. El guardó del Memorial Cassià Just consisteix en una obra d’art original que serà lliurat el 22 de novembre en el transcurs d’un acte al Palau de la Generalitat.
Cassià Just i Riba va ser abat de Montserrat de 1966 a 1989. Monjo, músic, de mentalitat oberta i esperit conciliar en la figura de Cassià Just convergeixen tres dimensions íntimament lligades: l’home espiritual, l’home de mentalitat hospitalària i obert, i home compromès amb la cultura, la llengua i la tradició catalanes i la defensa dels drets de la pàtria.
Guardonats d’edicions anteriors
En edicions anteriors, el Memorial Cassià Just ha guardonat el pare Joan Botam pel seu compromís al llarg de tota la vida en la defensa de les llibertats civils i dels drets fonamentals; la Federació Internacional de l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (FIACAT), per la seva lluita per l’abolició de la tortura i la pena de mort; el cardenal Carlo M. Martini, pel seu treball en l’intercanvi de persones de diverses sensibilitats; la germana Teresa Losada, per la seva tasca social en favor de les persones immigrades; la Comunitat Filipense de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes (Barcelona), per la seva aportació a la pedagogia i a l’espiritualitat; la Comunitat de Taizé, pel seu treball amb els joves a favor de la reconciliació amb perspectiva ecumènica; l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, per la promoció de les entitats locals a través de la Xarxa Catalana d’Entitats de Diàleg Interreligiós, i Jean Jacques Pérennès pel foment del diàleg entre les tradicions cristiana i islàmica en territoris i ambients poc proclius.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.