“Els cristians de Palestina demanen que es conegui la seva situació a Terra Santa”

CR "Els cristians a Terra Santa pateixen la mateixa opressió que la població musulmana perquè són part del poble palestí". La taula rodona d'aquest dimecres a la tarda del centre d'estudi Cristianisme i Justícia ha subratllat la importància de recordar la comunitat cristiana de Palestina, actualment en perill de desaparició, i ha recalcat la necessària demanda per exigir respecte al dret internacional i les resolucions de l'ONU davant el conflicte al Pròxim Orient. Hi ha estat L'activista feminista Maria Landi, que ha participat en diferents programes d'observació i acompanyament internacional de Cisjordània, i Xavier Abu Eid, politòleg xilenopalestí establert a Ramal·lah i especialista en la qüestió de les comunitats cristianes a Palestina.

Les comunitats cristianes palestines són les més antigues del món. El 1948 representaven el 12% del territori de Terra Santa, però actualment només són el 2%. "Estan en perill de desaparició perquè són invisibilitzades, desconegudes, incompreses i oblidades per occident", ha remarcat Landi.

L'activista defensa que els cristians de Palestina demanen "que es doni a conèixer la seva situació". Les comunitats creuen en el diàleg interreligiós jueu-cristià com a eina per rebaixar les tensions. De portes en fora, Landi assegura que els cristians demanen "adoptar mesures de boicot d'inversió i sancions per Israel, com es va fer amb Rússia des del primer moment l'any 2022". "Cal exercir la solidaritat amb l'oprimit", diu.

En la mateixa línia s'ha expressat Abu Eid, qui ha reclamat el deure per part de les esglésies "d'estar amb els oprimits, denunciar la violència i el trencament de drets". "Sobretot, quan s'usa la violència en base la Bíblia", ha dit. El politòleg ha mostrat la decepció per la resposta de les esglésies davant el conflicte: “Quantes cartes hem hagut d'escriure perquè demanin un alto el foc?”.

Sobre la situació dels cristians, Abu Eid es mostra pessimista. "No m'agrada dir que la cristiandat desapareixerà de Palestina, però cada dia és més difícil", diu. El conflicte ja fa 75 anys que dura i no es preveu que acabi en els pròxims mesos, però, per al politòleg, "existeixen moltes accions que es poden fer de manera urgent per, com a mínim, mantenir l'esperança i la llibertat de Palestina".

És cert que, en els darrers dies, s'ha pogut veure la solidaritat de milions de persones, però "el poble palestí se sent sol perquè ha estat abandonat per la majoria de governs". Xavier Abu Eid assegura que els palestins cristians "esperaven una resposta diferent, especialment d'occident". "És una veritat que no escoltareu de les autoritats religioses de Palestina, però sí que l'escoltareu dels feligresos que anem cada dia a les comunitats", ha explicat.

Precisament aquest divendres comença un alto el foc a Terra Santa que ha de permetre el pas de camions fins a Gaza i que durarà quatre dies. "Alguns poden dir que és insuficient perquè ho és, però és millor que la situació que teníem fins ara", assegura Abu Eid. I és que fins al moment, el politòleg remarca que el que s'ha retratat és "el dret a veto de l'estat d'Israel davant de tota la comunitat internacional". "La Unió Europea ha jugat un rol molt dèbil", ha afirmat.

Per a ell, avui en dia no només val manifestar el fet d'estar d'acord en una solució pels dos estats. "Qui realment vulgui això ha de prendre accions i el mínim que es pot fer és el reconeixement de l'estat de Palestina", ha conclòs.

Sobre el conflicte, Landi ha posat èmfasi en com "les vides palestines no importen a occident". "Imaginem que un país musulmà estigues bombardejant durant 50 dies a més de 2 milions de jueus tancats en una presó a cel obert", ha qüestionat Landi. Ha parlat del racisme interioritzat en la manera de tractar el conflicte: "Com seria si el que passa a Palestina passés a un poble que no fos àrab i de pell fosca?".

Maria Landi també s'ha referit al tractament de la informació sobre Hamàs amb unes paraules que la mateixa activista ha definit com a "polèmiques". "No penso defensar Hamàs, però entre tantes condemnes al seu terrorisme, qui ha condemnat el terrorisme d'estat d'Israel?", ha preguntat. L'activista ha defensat que "la violència dels oprimits mai és l'origen, sinó que és la resposta d'una violència primera més brutal". "Hamàs no és la causa, és un producte d'aquesta violència sostinguda durant 75 anys", ha remarcat.

Landi també ha advertit: "Moltes anàlisis diuen que Cisjordània comença a viure el que va viure Gaza en el seu moment i que ha acabat així".