El Consell Evangèlic promou un cançoner digital de música cristiana en català

Lucía Montobbio –CR Les esglésies evangèliques de Catalunya han començat a recopilar cançons de música cristiana en català per configurar un cançoner digital que ja està en marxa. Feia temps que les esglésies evangèliques veien la necessitat de reunir cançons en llengua catalana per a la seva litúrgia. I és que, influenciats per Llatinoamèrica i el món anglosaxó, la majoria de les lletres de peces musicals protestants es troben en anglès o castellà. Amb el finançament i suport del Consell Evangèlic, la idea de crear un repertori en català, que feia temps que es cuinava, troba l'oportunitat de fer-se realitat. D'aquesta iniciativa també n'ha nascut una altra: un concurs de música en català.

"Fa almenys vint-i-cinc anys que intentem conformar un cançoner de música cristiana en català i no ha estat fins avui que s'ha aconseguit", exclama satisfet Artur Taltavull, músic i membre de l'església evangèlica Bona Nova. El desig de compartir les peces, que les diverses esglésies anaven adaptant per iniciativa pròpia, ve de lluny. "Ara sí que hem tingut èxit; bàsicament per dues raons: la primera és l'existència d'Internet i totes les seves possibilitats, abans anàvem amb pdfs, amb partitures en paper que dificultaven compartir o intercanviar material amb els companys; i la segona és el finançament que ens l'ha proporcionat el Consell Evangèlic", explica Taltavull.

Amb aquesta iniciativa, es facilita que el material estigui a l'abast de tothom, de forma gratuïta i unificada. "Fins ara, cadascú ho ha fet com ha pogut, i per això podem trobar fins a cinc lletres diferents per a una mateixa peça", descriu Taltavull. Aquest cançoner té la voluntat d'incentivar l'ús del català a les comunitats evangèliques, i per això es fa l'esforç de perfeccionar les traduccions i proposar-ne una de sola per a tothom.

Taltavull es passa hores davant de l'ordinador. Revisa, endreça i puja el material que arriba a les seves mans a través del formulari de la web del cançoner. "Ho faig encantat, és una feinada, però la gaudeixo", afirma. La persona que vulgui participar en la compilació, només ha d'omplir els camps que es demanen: títol original, autor de la cançó, lletra en l'idioma original, traducció de la lletra, acords i partitures, i un enllaç que porti a youtube o spotify.

I és que el vídeo, o la pista d'àudio, assegura l'aprenentatge de la peça. "L'altre dia em van contactar d'una comunitat ubicada a la Bisbal de l'Empordà; m'explicaven que són molt pocs i entre ells no es troba cap músic que pugui llegir partitures, el que fan és un karaoke, projecten el vídeo amb subtítols durant la litúrgia i la comunitat s'anima a cantar", relata Taltavull.

Per ara, es compta amb un total de 206 peces. Es preveu que amb el temps, el nombre anirà creixent. "És un document obert i dinàmic, que estarà en suport digital i no en versió impresa, per tant, anirà modificant-se amb el temps", diu Taltavull.

La pàgina web té altres recursos d'interès com cançoners que ja existien en paper abans d'aquesta iniciativa: Cançons segons l'Evangeli de Joan d'Àlex Blanco, Cançons en català del VI congreso Evangélico Español o el reconegut Cançoner Bona Nova, un recull de càntics fet per Ambròs Monsó.

La importància de la música en la litúrgia evangèlica

Per a la comunitat evangèlica, cantar és una forma de lloança bàsica. "Cantar ens ajuda a memoritzar textos importants, que anem repassant en el nostre dia a dia particular, i en les nostres trobades comunitàries", afirma Eva C. P., músic i membre de l'església evangèlica de Terrassa.

Aquesta tradició és antiga. És hereva de la importància de la música de la tradició hebrea. "A la part central de la Bíblia ja trobem els Salms, que són una manera de lloar: els hebreus ja lloaven, Jesús ja lloava, ja cantava", explica l'Eva alhora que recorda el passatge de l'últim sopar on es pot llegir: "Després de cantar l'últim salm, van marxar cap a la muntanya de les oliveres". "Saber que fins i tot Jesús cantava impressiona!", diu.

L'Eva està convençuda que Déu ens ha donat la capacitat de cantar, de fer música, i ho ha fet perquè el puguem lloar. Com diu la dita, qui canta els seus mals espanta i "quan lloem, generem energia, controlem la respiració, emetem sons amb el nostre alè, fixem emocions i sentiments".

Cantar també ajuda a memoritzar textos. "Això ho veiem sobretot a la reforma de Luter, amb els Corals, forma musical que es va inventar veient que la majoria de la població no podia accedir a la Bíblia", descriu l'Eva, que convida a fer un cop d’ull al blog 'Llum de nit' de Josep Marc Laporta. “Amb el Josep Marc hem compartit camí, som companys en la fe, ell és musicòleg i ha documentat molt bé la història de la música en l’església evangèlica amb llibres, estudis i articles”.

D'un cançoner a un concurs de música

La iniciativa del cançoner no només ha generat moviment en voluntaris que han començat a adaptar lletres; sinó que també ha portat al fet que diversos músics, fidels de diverses esglésies evangèliques catalanes, s'hagin animat a compondre nous temes que queden igualment incorporats en el repertori.

És per això que ha sorgit una nova idea, la de convocar un concurs. Llorenç Torras, cantautor i membre de l'església protestant de Valldoreix, pensa que continuem colonitzats de cultura musical externa. Per a ell, existeix una greu desertificació de la llengua catalana perquè ens arriba material en castellà, en anglès o en francès. "Des d'aquí ens ho mirem astorats, sense reaccionar, on és la creativitat pròpia de Catalunya?", es pregunta Torras.

Per donar-hi resposta, es vol promocionar la creació de cançons de lloança en català a partir d'un concurs: "Volem estimular la creativitat, que sorgeixin noves cançons originals, en funció d'uns mínims, o elementals condicions". "Volem fruir-ne dignament durant una celebració dominical, culte, o trobada de creients que volen créixer en la gràcia i el coneixement de Jesucrist", descriu Torras.

Per ara, s'està pensant en com haurien de ser les bases. "El concurs hauria de ser anual i com imponderables: lletra amb base bíblica; teocèntrica; en català; i que es ressegueixi la temàtica dels himnaris clàssics", anuncia Torras. Quan la proposta sigui ferma, es promocionarà des del Consell Evangèlic de Catalunya i des d'altres entitats representatives d'esglésies locals.

La música és un vehicle fonamental per a les comunitats evangèliques, que com explica Ambròs Monsó, arquitecte i músic, autor del Cançoner Bona Nova i membre actual de la comunitat La Vinya de Barcelona, encara troba el seu desenvolupament en el curs de la història. Ell està a favor dels himnes clàssics i tradicionals: "Alguns s'haurien de continuar cantant a la litúrgia, perquè són meravellosos en l'àmbit teològic i musical". Tot i això, veu clar que les comunitats avui necessiten altres maneres de moure's i expressar-se, amb l'aparició d'instruments com la bateria, el baix o el teclat elèctric. "Tant el cançoner com el concurs, em semblen oportunitats esplèndides per fer créixer la creativitat entre els nostres fidels", conclou Monsó.