Roger Vilaclara –CR La publicació del document del Vaticà que obre la porta a la benedicció de parelles homosexuals va ser el 18 de desembre, dia de la Mare de Déu de l'Esperança. Una data que la Santa Seu no va triar aleatòriament: "El Papa volia donar esperança al seu poble". La Fiducia supplicans, del Dicasteri per la Doctrina de la Fe, es refereix a la benedicció de totes les parelles que viuen en una relació fora dels cànons de l'Església, però el debat s'ha focalitzat en les parelles LGTBIQ+. S'han llegit un munt de reaccions sobre si el pas del Papa és o no suficient, s'han vist respostes de cardenals en contra i, fins i tot, el mateix Vaticà ha hagut de publicar una segona nota per remarcar certs aspectes que ja presentava en el primer escrit. Però, què en pensa la comunitat catòlica LGTBIQ+? El canvi del Papa és positiu o negatiu? Sovint no tot és qüestió de blancs i negres, també hi ha grisos entremig. En parlem amb el teòleg Enric Vilà, membre de l'Associació Cristiana de Lesbianes i Gais de Catalunya (ACGIL) i del Fòrum Europeu de Grups cristians LGTBI.
L'autor del quadern de Cristianisme i Justícia 'El reconeixement de les persones LGTBIQ+ en l'Església' explica que el balanç que es fa del document publicat per la Santa Seu és positiu. Ara bé, té “aspectes bons i aspectes a millorar”, específica. Es tracta d’un balanç positiu perquè “és un pas endavant en el camí de la igualtat a l’Església”. “Amb aquest document s’amplia la doctrina de les benediccions i, per tant, s’eixampla el camí pastoral”, diu Vilà. Remarca que, en aquest canvi pastoral i doctrinal hi veiem l’essència de Francesc: “Ser un Papa pastor que acompanya el poble”.
El nou document del Dicasteri per la Doctrina de la Fe suposa un pas qualitatiu i un “incipient reconeixement” del Vaticà cap a les parelles LGTBIQ+. Un pas que no suposa un canvi brusc en la manera de fer de Francesc, ja que, segons Vilà, és el pontífex que inicia l’etapa de reconeixement del col·lectiu. “Bergoglio va ser el primer a utilitzar el terme gai”, explica Vilà que, prèviament al reconeixement, defineix dues etapes més en la història de l’Església respecte al col·lectiu LGTBIQ+: la por i la misericòrdia.
“Fiducia supplicans també suposa un pas important per salvaguardar l’actuació dels capellans que ja duien a terme aquest tipus de benediccions”, assegura Vilà. Explica que, abans del document, ell ja havia assistit a diverses cerimònies en què un capellà beneïa una parella homosexual. “Ara els capellans poden deixar de fer aquestes celebracions de forma clandestina perquè es poden emparar en un document concret”, diu.
El teòleg també apunta que, amb el seu escrit, el Dicasteri per la Doctrina de la Fe “deixa màniga ampla” a com s’han de dur a terme aquestes benediccions. Si bé és cert que s’ha parlat molt d’algunes restriccions i condicions que marca la Santa Seu; el fet que no es ritualitzin “deixa la porta oberta a dur a terme aquestes benediccions de moltes maneres i en llibertat”.
Malgrat tots aquests aspectes positius, Enric Vilà subratlla que també hi ha “coses a millorar” respecte a la nova proposta de la Santa Seu. La més important? La paradoxa que genera el seu escrit. “El pas que suposa el document en el reconeixement és, alhora, la constatació que el Vaticà tanca el reconeixement del matrimoni homosexual de totes les maneres possibles”, destaca. I és que el Dicasteri per la Doctrina de la Fe defineix el matrimoni com “una institució perenne en el llarg del temps”.
En aquest sentit, el Vaticà no canvia la doctrina respecte al matrimoni i ho deixa molt clar en tot moment. “No es vol donar marge a confondre el matrimoni entès per l’Església com la unió entre un home i una dona”, explica el teòleg.
Per aquest motiu, les noves benediccions “per a parelles en situació irregular” han d’estar fora del context litúrgic i no poden ser com seria una celebració habitual de noces. Això provoca que l'escrit només exposi limitacions per “curar-se en salut” i reduir les benediccions a “un senzill recurs pastoral equiparable a actes devocionals”.
Tots aquests elements provoquen que, malgrat els intents per reconèixer el col·lectiu, encara es mantinguin “desigualtats estructurals de persones a l’Església”. Enric Vilà parla de cristians de primera i de segona. Un fet que contradiu la teologia cristiana que afirma “la igualtat de tots els cristians pel bateig” i que “hauria d’implicar l’igual accés a tots els sagraments”.
I amb tots aquests arguments, què pesa més a la balança: els aspectes positius o els que cal millorar? Abans de treure'n conclusions precipitades cal entendre el context en què es dona aquest anunci. L’homosexualitat i les relacions de parella del mateix sexe són, en aquests moments, temes que “polaritzen i tensen l’Església”. Enric Vilà parla de dues sensibilitats diferents: la més conservadora que té rebuig total a canviar el magisteri perquè sosté que l’homosexualitat va en contra la naturalesa i la visió més progressista que creu que cal avançar.
La diversitat d’aquestes visions també està lligada a la dimensió universal de l’Església. “No és el mateix la societat de l’Europa occidental que la de l’Europa de l’est o de l’Àfrica”, explica. Hi ha països amb presència catòlica que encara tenen l'homosexualitat com un delicte punible. I aquestes diferències són les que han provocat reaccions de tota mena davant del document del Dicasteri per la Doctrina de la Fe. “Alguns bisbes han manifestat que no podrien aplicar aquestes benediccions, però perquè el context en el seu país és molt diferent del nostre”, assegura el membre de l’ACGIL.
Davant d’aquest marc, es pot entendre que el pas del Papa sigui “un canvi modest”. Per a Vilà, les actuacions del Papa “s’han de mirar amb gest de benvolença perquè el perill és de cisma”. “El Papa actua com a sentinella de la unitat dels cristians i evita la divisió de dues realitats eclesials”, afirma.
També és important el fet que el canvi es dona després del responsum que la Santa Seu va fer el 2021 afirmant, sobre el mateix tema, que "no es beneïa el pecat". "El Papa va considerar que allò no donava esperança als cristians i que s'havia de revertir", creu Vilà. Per aquest motiu, el pontífex va canviar el cardenal encarregat del Dicasteri per la Doctrina de la Fe per "un altre de la seva corda".
Ara bé, Enric Vilà és conscient que malgrat que les actuacions del Papa siguin importants, hi ha unes necessitats personals d’un col·lectiu. Després de la publicació del document, hi ha qui pensa que “és un bon gest i que benvingut sigui” i n’hi ha que pensen que “es queda curt”. Amb tot, Enric Vilà defensa que la demanda del col·lectiu no només es tracta d’una qüestió de drets i d’igualtat, sinó que “hi ha raons bíbliques, teològiques i ètiques per sostenir que el matrimoni dins l’Església catòlica entre persones del mateix sexe és possible”.
“Els temps de l'Església són molt lents”
I doncs, veurem algun dia a parelles homosexuals casar-se per l’Església? Enric Vilà creu que aquest canvi és “factible, però molt llunyà alhora”. Ho compara amb l’esclavatge, que l’Església catòlica no va abolir fins al segle XIX. “Es justificava des d’un punt teològic i bíblic simplement perquè Jesús mai va parlar en contra de l’esclavitud”, explica.
En aquest sentit, el món avança i, segons Vilà, també ho fa l’Església, però a poc a poc: “Es necessita un diàleg i un procés i els temps de l’Església són molt lents”. Un procés que tampoc no es resoldrà, segons Vilà, amb el Sínode de bisbes que clourà aquest setembre. “Poder beneir parelles homosexuals és el que ha donat de si aquest papat, però no veurem un pas tan gran amb Francesc i probablement tampoc amb el pròxim papat”, diu Vilà.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.