Claretians Vuit anys després de la publicació de la ‘Laudato Si’ del papa Francesc, el llibre continua viu, i la reacció que demana per combatre la degradació mediambiental continua sent necessaris, segons va destacar Carles Armengol, director general d’Afers Religiosos de Catalunya i autor del llibre ‘Escoles Laudato si’. La presentació va ser a la Llibreria Claret, el dimecres 1 de març passat, moderada per la periodista de Catalunya Cristiana Carme Munté.
Armengol va destacar que el llibre no va “d’ocellets i floretes”, sinó que a través d’un “realisme molt important” demana un canvi i en aquest sentit “encara queda molt a fer en la seva recepció”, va apuntar, ja que hi ha “molt per a fer”. Aquest és el context del llibre, animar l’escola a “ensenyar a llegir la realitat”, va apuntar.
“Després de fer l’encíclica el Papa no s’ha quedat tranquil, sinó que ha marcat un camí, que no és una teoria, sinó la crida a la humanitat a fer un canvi, el de la conversió ecològica integral”, va apuntar Armengol. Va afegir que el text papal implica una revalorització de l’escola molt rellevant com espai per conscienciar per moure a l’acció.
Durant la presentació, la responsable d’Ecologia i Justícia de Justícia i Pau, Roser Bosch, va apuntar que el llibre serveix per “actuar amb els que ja actuen, anar junts per redreçar la casa comuna com una xarxa d’entitats”. Bosch va resumir el llibre dient que “és una invitació a viure millor, però el canvi és urgent i anem a contrarellotge”.
Per la seva banda, la responsable de Pastoral Escoles Gabrielistes, Claustre Besora, va respondre que “el canvi és un desafiament enorme, ara tenim molt i el canvi ens diu que tenint menys viurem millor”, però va advertir que no és fàcil canviar els hàbits en una societat consumista. Va afegir que a l’escola cal “ajudar que els alumnes creïn futur transformant el present” i que l’encíclica del Papa Francesc en dona les pautes i serveix per motivar els joves a canviar.
Armengol va cloure la presentació fent una crida a l’esperança cristiana, apuntant la “urgència i necessitat” del canvi, però recordant que “hi ha coses irreversibles, però podem canviar, no tot està perdut”. En aquest sentit, va demanar “ser una mica providencialistes” perquè “nosaltres no ho podem tot”, va concloure.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.