La caramella de cada any

Víctor Rodríguez –CR Amb l’arribada de la Pasqua els carrers dels nostres pobles s’ompliran aviat de grups caramellaires que cantaran i ballaran l’alegria de la resurrecció. Però què es canta exactament? Sovint entenem per caramelles una barreja de cançons alegres, pastorils així com sardanes i cants tradicionals que barregen la joia de la Pasqua amb l’arribada del bon temps. Però també acostuma a passar que dins del repertori dels grups sovint s’hi incorporen cançons que poc tenen a veure amb el sentit de la festa. Conscients d’aquest fet, dos preveres de casa nostra i de reconeguda trajectòria cultural com Carles Riera i Valentí Miserachs van proposar-se escriure i compondre cada any una caramella escaient per oferir-la als grups caramellaires.

Carles Riera, que a part de prevere és doctor en filologia catalana i llicenciat en farmàcia, actualment és professor de Ciències de la Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. Ell n’escriu la lletra i, per altra banda, Valentí Miserachs, exdirector del Pontifici Institut de Música Sacra de Roma i capellà de la basílica de Santa Maria la Major, en fa la música.

Cal recordar també que Valentí Miserachs va dedicar fa poc una sardana al papa Francesc, una peça que va estrenar-se al Vaticà en el marc del pelegrinatge per celebrar els 800 anys de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.

Com va començar tot?

 "Si tu fas la lletra, jo hi posaré la música" va ser la resposta de Valentí Miserachs a Carles Riera quan aquest li va comentar la necessitat de tenir caramelles escaients als temps actuals. Des de fa més de 10 anys que a part de l’amistat que els uneix, aquests dos capellans treballen plegats per oferir a tothom qui ho vulgui la possibilitat d’estrenar cada Pasqua una nova caramella.

"Ens vam adonar que els grups cantaven qualsevol cançó i alhora, algunes caramelles han quedat una mica antiquades". Per aquest motiu Carles Riera escriu cada any una lletra diferent que sempre té un missatge a donar. A les seves acurades paraules i rimes s’hi suma la bona música de Valentí Miserachs, donant com a resultat unes composicions tan escaients com d’alta qualitat musical, unes característiques que no tenen totes les caramelles per ser un gènere eminentment popular.

Quan acaba el cicle de Nadal, passada la Candelera, Carles Riera envia la lletra a Roma i Valentí Miserachs en crea la música. "Aquest any hem anat més justos de temps perquè la Setmana Santa ha caigut molt aviat", exposa Riera, que actualment és rector dels Prats de Rei, a l’Anoia. A part, tant Riera com Miserachs són autors de molts Goigs seguint el mateix procediment compartit, Riera posa la lletra i Miserachs la música.

Abans de la pandèmia, un grup coral d’Artés va proposar-se d’oferir un concert amb totes les caramelles escrites per ells dos, però la Covid, com va fer amb tantes altres iniciatives, ho va aturar i aquesta iniciativa ja no s’ha tornat a proposar.

‘A toc de caramelles’, la composició d’enguany

La caramella d’aquesta Pasqua expressa l’alegria d’aquests dies de primavera amb al·legories i referències  a la natura, als dies més llargs i als instruments que sovint acompanyen els caramellaires com les violes, els cascavells o els tambors. No en va la lletra també parla de les campanes, que passat el tridu pasqual recuperen l’alegria amb el seu repicar anunciant la joia pasqual.

Una iniciativa de fa més d’una dècada que continuarà oferint-se cada any, engruixint així el repertori musical de casa nostra.

Lletra

Clareja el jorn, voleia la senyera,

ning-nang fan les campanes del cloquer;

per Pasqua el goig és gran, tot reverbera,

s’enfila la ballesta en ple carrer.

Ressona, nyigo-nyigo, la viola

i el vell tambor, tam-tam, amb to festiu;

refilen els ocells i el blat verola;

al poble l’aire és net, la gent somriu.

La flauta, tiro-liro, obrint la dansa,

el contrabaix, dum-dum, marca el compàs;

s’omple de cants la plaça i de gaubança

d’un dring de cascavells en cada pas.