Vatican News El papa Francesc segueix constantment el que passa a Gaza, comunicant-se per telèfon amb la petita comunitat cristiana de la Franja. Ho ha explicat el pare Gabriel Romanelli, rector de la parròquia que en aquests moments es troba a Betlem, però està en contacte permanent amb la seva comunitat.
"El Papa m'ha trucat fa uns minuts", explica. "Ha manifestat la seva proximitat i les seves pregàries" i "li hem agraït la crida a l'alto el foc i contra tota violència, tot terrorisme i tota guerra". Romanelli explica que el pontífex també tenia la intenció de trucar directament a la seva comunitat a través del vicari que es troba amb la gent que està refugiada a la parròquia.
A la parròquia de Gaza hi viuen unes 150 persones que han perdut casa seva o busquen un lloc segur dels bombardejos, encara que, segons explica Romanelli, les incursions afecten tota la Franja. No hi ha morts ni danys a la comunitat cristiana. A tot Gaza hi ha 770 morts i més de 4.000 ferits per les incursions israelianes en resposta als atacs terroristes de Hamàs del 7 d'octubre. "Ahir també va trucar al Papa Francesc", recorda el rector, que explica que el pontífex va voler saber com estava la gent i la parròquia.
On es troba ara mateix?
Malauradament -i és difícil dir malauradament- sóc a Betlem, perquè era fora i esperava unes medicines per a una de les nostres germanes. Estava a punt de tornar i va passar tot. Així que estic atrapat aquí. Ningú entra i ara ningú surt de la Franja. La situació és molt greu. Hi ha molts morts i molts ferits i si hi ha una invasió terrestre hi haurà realment un col·lapse.
Com està la comunitat cristiana?
La comunitat cristiana està bé, tan bé com es pot estar en aquesta situació. Fins ara –i esperem que mai– no hi ha morts. Tenim molts refugiats. N'hi ha uns 150. Ahir a la nit n'hi havia 135 i ara s'hi ha afegit una família. Molts han abandonat casa seva, buscant refugi a casa d'algun familiar, d'algun amic en un lloc una mica més tranquil, però aquests tres dies tota la Franja de Gaza ha estat bombardejada, així que ningú no pot dir on està més segur. Gràcies a Déu, sempre s'han respectat les estructures de l'Església catòlica, sabent que no entrem en qüestions polítiques ni militars i que la nostra és una missió de pau. Les nostres escoles sempre han estat llocs on rebem la gent. La situació és molt, molt greu.
Quants atemptats hi ha hagut des de dissabte?
Quants... no ho puc dir... centenars. Els morts fins ahir a la nit eren uns 700, entre ells 140 nens, i segons el Ministeri de Sanitat a la Franja els ferits són més de tres mil i el 10% són nens.
Té informació sobre persones que hagin perdut casa o familiars en aquestes hores?
Sí, alguns feligresos han perdut la casa i altres han patit greus danys. Alguns ni tan sols saben com estan a casa seva. No han pogut tornar per veure com està la situació, però reben imatges de tota la regió. Per exemple, hi ha un barri al centre de la ciutat que està molt poblat, un barri acomodat, que va ser bombardejat atroçment.
Què pensa la gent del que està passant?
Normalment la gent no expressa les seves opinions, sobretot a la Franja, però estan cansats de tot. Malauradament, no es creuen gaires coses, perquè en un moment semblava que les coses anaven bé i mai no es van imaginar tantes matances, tanta gent privada de llibertat. Són coses que realment han commocionat el món sencer. Els feligresos estan naturalment molt tristos per tot això i tots esperen que això s'acabi. Però s'adonen que només la intervenció divina i un compromís extraordinari de tantes forces, tantes associacions o països poden ajudar a aturar-ho i respondre així a la crida del Papa perquè es posi fi al terror i a la guerra. S'adonen que és gairebé impossible però no impossible.
La gent no parla perquè té por?
No parlen perquè no creuen a ningú, a banda i banda del mur. Per això no expressen les opinions. No soc profeta ni fill de profeta per saber què pensa la gent, però el que diuen és que estan farts i no creuen ningú.
Ara, després de l'anunci del setge, encara hi ha menjar, electricitat, gas? Quina és la situació?
No hi ha electricitat des de fa tres dies. El que queda és una mica de combustible. El fem servir per recarregar les bateries. La crisi de menjar electricitat i gas ja existia abans de dissabte. No oblidem que durant anys i anys vam tenir quatre hores d'electricitat al dia, i això era “normal”. Fins ara, no se sent que hi hagi escassetat d'aliments o d'aigua. Però no sé per quant de temps serà així.
¿Es tem una invasió terrestre?
Sí, alguns han estat advertits i el Patriarcat Llatí de Jerusalem, la nostra diòcesi, ens ha donat instruccions concretes de l'Exèrcit de Defensa israeliana per desallotjar alguns barris que serien atacats. No soc analista polític i no n'entenc gaire, però sé que aquesta realitat seria terrible.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.