CaixaForum Lleida desvetlla la història amagada darrere dels faraons d’Egipte

Amb el suport de:

Fundació "la Caixa" La cap de Continguts d’Exposicions d’Art de la Fundació ”la Caixa”, Carla Tarruella; la directora de CaixaForum Lleida, Maribel Tost, i la comissària del Departament d’Egipte i Sudan del British Museum, Marie Vandenbeusch, han inaugurat aquest dimecres 29 de març 'Faraó. Rei d’Egipte' a Lleida.

Dins de la seva programació cultural, la Fundació ”la Caixa” presta una atenció preferent a les grans cultures del passat. Aquestes exposicions tenen com a missió mostrar al públic les diferents formes en què homes i dones de diversos llocs i èpoques s’han enfrontat a les grans qüestions universals, i també ampliar les perspectives sobre el món a partir de les investigacions històriques i arqueològiques més recents.

Aquesta vegada, l’exposició, coorganitzada per la Fundació ”la Caixa” i el British Museum en l’àmbit de l’acord estratègic que mantenen, ofereix una oportunitat única per apropar-se a aquesta cultura mil·lenària a través de la figura dels faraons.

La cara humana dels déus

'Faraó. Rei d’Egipte' explora el simbolisme i l’ideari de la monarquia egípcia, i alhora tracta de desvetllar les històries dels objectes i les imatges que ha deixat com a herència aquesta antiga civilització. Eren centenars els déus als quals es retia culte a l’antic Egipte, i es creia que tots mantenien algun vincle amb el faraó. Els antics mites expliquen que, abans del primer faraó, Egipte havia estat governada pels déus. Com a summes sacerdots, els faraons van supervisar la construcció de grandiosos temples per a la celebració de rituals. Els enterraments reials, sota les piràmides o a la Vall dels Reis, es concebien amb la intenció de garantir el renaixement del faraó com a Osiris, senyor de l’inframón o món dels morts.

Juntament amb aquesta naturalesa divina, el faraó també era sovint representat com un audaç guerrer; un geni de l’estratègia militar, implacable amb els enemics. Comandava els exèrcits amb la missió de mantenir la pau interior i d’expandir les fronteres. Tanmateix, Egipte va patir nombroses i doloroses derrotes contra els exèrcits romans i nubis, entre d’altres. Alhora, tot i el seu paper com a senyor de les Dues Terres, nexe d’unió entre el nord i el sud d’Egipte, el cert és que els faraons no van poder evitar les fortes tensions internes. Egipte va viure guerres civils, i va ser conquerit per potències estrangeres i governat per diversos sobirans que es disputaven el poder.

A través de les estàtues i els monuments, els faraons construïen amb molta cura les seves identitats, i projectaven una imatge idealitzada d’ells mateixos, bé com a guerrers poderosos, protectors d’Egipte contra els enemics, bé com a adoradors fervents dels déus, intermediaris entre aquests i la resta de la humanitat. Rere aquestes representacions de la reialesa, però, la realitat era molt més complexa. No tots els governants del país van ser de sexe masculí, ni tampoc egipcis, com l'antic rei macedoni i governant Alexandre el Gran. També hi ha constància de conspiracions regicides i de cops d’estat.

Al marge del seu origen, o del fet que fossin homes o dones, els monarques egipcis es definien mitjançant l’adopció de símbols reials; així, per exemple, inscrivien els seus noms en cartutxos, o duien al front l’ureu, una figura de cobra dreçada. Encara que alguns faraons van ser objecte de veneració —com Tutmosis III, que va donar la màxima extensió a l’imperi egipci, o Amenhotep I, que després de la seva mort va ser adorat com un déu—, d’altres es van veure condemnats a l’oblit. Va ser el cas d’Akhenaton, que va causar un daltabaix religiós pel fet d’haver introduït el culte al disc solar Aton com a únic déu nacional.

Dividida en vuit àmbits, l’exposició examina la figura del monarca egipci des de tots els punts de vista: com a ésser diví, situat al centre de l’estructura social, al voltant del qual s’articulen símbols i creences que van més enllà de l’existència terrenal; en la seva vida a palau, envoltat de la seva família; com a governant; com a guerrer; i fins i tot posa en relleu que l’origen els faraons no va ser sempre egipci.

Des d’estàtues monumentals i relluents joies fins a objectes poc habituals

L’exposició presenta 137 peces destacades de la col·lecció egípcia del British Museum, que conserva un dels fons egipcis més importants del món, i que ofereix la imatge global més completa de l’antic Egipte.

Els objectes exposats permeten apreciar les múltiples habilitats dels antics artistes egipcis i són un testimoni de la imatge que el faraó volia que es transmetés d’ell mateix.

L’exposició mostra els rostres dels faraons, que impressionen per la seva serietat; també escenes de coronació en què apareixen envoltats de déus, enmig d’una explosió d’alegria; o esteles en què els veiem amb els braços creuats —postura que s’associa amb Osiris—, transformats alhora en déus. Al costat de la presència fascinant de les obres d’art, els textos ens permeten reconstruir el context en el qual es van crear aquestes peces, i ens introdueixen en els escenaris de la vida dels faraons: el temple, el palau, les festes, la memòria, les maneres de legitimar i transmetre el poder, el més enllà…

Els visitants hi podran descobrir una selecció d’estàtues monumentals, relleus en pedra d’antics temples, papirs, joies i objectes rituals. En destaquen diverses peces úniques: la figura del déu falcó Re-Haractes, un cap impressionant del faraó Tutmosis III de limolita verda, unes rajoles del palau de Ramesses III o un bust de marbre d’Alexandre el Gran.

L’exposició també presenta objectes menys habituals: les incrustacions de colors que es van fer servir per decorar el palau d’un faraó; les missives gravades en escriptura cuneïforme sobre tauletes d’argila que donen fe de la intensa activitat diplomàtica entre Egipte i Babilònia durant la Dinastia XVIII; l’arc de fusta d’un dels comandaments militars del faraó; un papir que deixa constància d’un judici per un robatori en un temple, o les imatges de governants nubis, grecs i romans que van actuar com a faraons.

Acompanyant les obres, la mostra inclou tres peces audiovisuals: dos vídeos i un interactiu. En el primer dels vídeos, se’ns presenta la geografia de l’antiga civilització egípcia; en el segon, s’aprofundeix sobre l'evolució de les tombes reials a l'antic Egipte. L’interactiu Llista de reis representa una pedra tallada egípcia —en la realitat té una longitud de 5 metres—, amb incisions, i que està incompleta. Vol explicar als visitants com els faraons van construir la seva legitimitat al vincular-se amb alguns dels seus predecessors i escollint deixar de banda d'altres.

Propostes per endinsar-se en el món dels faraons

A partir de la mostra, es desplega un programa d’activitats dirigit a tots els públics. En el marc d’aquest cicle, tindrà lloc una conferència pensada per a tota la família, amb l’arqueòloga Núria Rosselló.

L’exposició es completa amb l’edició d’una publicació a càrrec de ”la Caixa” i el British Museum i coordinada per la comissària en cap Marie Vandenbeusch.

Aquesta mostra es va poder veure entre 2011 i 2013 en una primera versió per diverses ciutats del Regne Unit. Posteriorment, per a la seva exhibició internacional, es va ampliar la llista d’objectes inclosos a la mostra i els temes que incloïa. La mostra arriba a CaixaForum Lleida després de passar per centres culturals de Barcelona, Madrid, Girona, Sevilla, Tarragona, Santiago de Compostela, Saragossa i València. Gairebé un milió de visitants han recorregut aquesta exposició en les seves diverses parades pels citats centres de la Fundació ”la Caixa” a la resta d’España i Catalunya, així com a la Cidade da Cultura de Santiago de Compostela.

Aquesta col·laboració és fruit de la voluntat de les dues institucions de promoure el coneixement a partir de l’organització de grans projectes expositius presentats conjuntament a partir de les col·leccions britàniques.

El president del Patronat del British Museum, Sir Richard Lambert, i la directora general adjunta de la Fundació Bancaria ”la Caixa”, Elisa Durán, van signar el setembre del 2015 un acord de col·laboració entre les dues institucions per als anys següents. El compromís permetia intensificar una relació d’entesa històrica entre aquestes dues institucions, que durant dècades havien estat treballant conjuntament. El British Museum sempre ha estat un dels prestadors de referència a les exposicions que la Fundació ”la Caixa” ha dedicat a les grans cultures del món.

Aquest ambiciós acord s’emmarca en la línia d’actuació impulsada per la Fundació ”la Caixa” en els últims anys per establir aliances estratègiques amb grans institucions culturals del món, amb la finalitat d’intensificar la seva acció cultural i fomentar sinergies entre diferents institucions de primer ordre internacional.