Des de fa alguns anys quan s’acaben les vacances d’estiu i tornem a la feina i a la vida “normal” hi ha persones que entren en el dit síndrome de post vacances; una mena de depressió, suau o forta, que envaeix la ment i els sentiments, i produeix una certa sensació de buidor i avorriment.
El canvi de ritme de vida pot esdevenir tan brusc i radical que el cos, l’anima i l’esperit es sentint desconcertats i fins desgraciats. Pensaments pessimistes es fan presents i una mena de mandra general en vers les obligacions i responsabilitats que tornen a ocupar el nostres espai temporal.
Deixant a part l’oportunitat de demanar un ajut psicològic, que potser en els casos greus pot resultar indispensable, una forma de auto ajuda serà examinar quina mena de vacances hem fet. La pregunta principal és sobre si realment hem descansat, si hem pogut gaudir de la natura, d’una certa millora de les condicions essencials de la vida com respirar, caminar, gaudir dels sentits, i també si les relacions humanes han estat aquelles que responen a la nostra condició i opció.
Hi ha dues formes de desconnectar de la quotidianitat laboral i familiar: la primera es relaxació i recuperació de forces i ànims, i la segona acceleració dels ritmes vitals. Aquesta segona és la que sol provocar la major part dels síndromes de vacances. Un exemple clar és el que va a la natura a explotar les seves sensacions passant de llarg per l’oferta que la naturalesa dona a la seva capacitat contemplativa. Explotem natura més que no gaudim d’ella.
En canvi quan les vacances serveixen en una primera fase per relaxar-nos dels ritmes a que estem sotmesos durant l’any fins que iniciem una nova fase reactiva, augmentant la simpatia i les energies positives, el síndrome de post vacances es dona molts menys, si es dona. Hi ha una recuperació i un reforç; hem tornat de les vacances descansats i amb noves energies.
Examinar com han anat les vacances ens pot servir per detectar l’us que en fem de la nostra llibertat. No sigui que seguint les ofertes economicistes del “sistema” haguem estat víctimes de moltes d’elles a costa del nostra benestar i equilibri personal. No és un tema secundari, car condiciona no sols la capacitat de treball, la clarividència mental i l’equilibri afectiu, tan fonamentals per les relacions humanes. Serenitat, bon humor, equilibri i harmonia són absolutament necessàries per unes relacions familiars, laborals i socials positives.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.