Ara farà, aproximadament, un mes que la nostra germana Sara Domene va ser expulsada del Marroc per qüestions religioses. Aprofitant que l’Escola del Diumenge finalitza aquest mes de juliol els mestres m’han demanat que tingués unes paraules per tancar el curs. El cert és que aquest diumenge he passat un mal tràngol. (A les Esglésies Evangèliques, mentre els adults celebrem el Culte, els més petits s’apleguen a l’Escola del Diumenge. L’Escola del Diumenge, com el seu nom indica, és on s’explica la Bíblia, i els seus ensenyaments, en un llenguatge i amb una metodologia adient a cada edat.)
Un dels mestres m’ha demanat que expliqués per què la Sara Domene ha estat expulsada del Marroc. Els he explicat qui és la Sara: “Una germana nostra, d’una de les Esglésies Evangèliques de Sant Boi”. També els he explicat què feia al Marroc: “Ensenyava castellà perquè els seus alumnes poguessin aconseguir un certificat oficial per l’ Institut Cervantes”. Finalment, els he dit que “la Sara havia dedicat pràcticament tres anys de la seva vida a treballar voluntàriament per ajudar a aquest poble”.
La part difícil ha estat quan m’han començat a preguntar sobre què havíem fet per evitar que l’expulsessin. “No hi ha tribunals de justícia al Marroc?”, m’han dit. “I què ha fet el govern de la Generalitat per evitar que l’expulsessin?”, m’han preguntat. “I l’Estat Espanyol?... I la Unió Europea?... I aquí també expulsem els marroquins?... I podrà tornar al Marroc?... I ara la Sara és una heroïna?”.
La veritat és que no he tingut gaire èxit amb les meves respostes. Només he pogut contestar mig satisfactòriament a la darrera de les seves preguntes: “La Sara no és una heroïna perquè ha fet el que ha sentit en el seu cor”, els he dit. “La Sara ens ensenya a tots nosaltres que el que hem de fer els cristians és dedicar les nostres vides a favor de les altres persones”, els he proposat a tall de conclusió.
La meva darrera resposta els ha fet pensar i la conversa ha derivat per aquest nou camí.
El més petits els costa entendre que les entrevistes que he mantingut amb la Directora General d’Afers Religiosos o amb el Vicepresident del Govern Català per parlar d’aquesta qüestió o la carta adreçada al Ministre d’Afers Exteriors no donin els resultats que ells esperen i amb la rapidesa que ells voldrien.
Clar que jo també em pregunto: Només els costa entendre aquestes coses als més petits?
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.