Què fem amb els que no tenen “papers”? Aquesta és la pregunta que s’està fent la nostra societat darrerament i que nosaltres, des de l’Església, reiterem la resposta que ens hem donat des de fa temps.
La pregunta anterior té una sola resposta: regularitzar-los. Per una senzilla raó: per una raó de justícia social. En aquest país no hi ha lloc per a ciutadans de primera, de segona o de tercera. Només hi ha espai per a ciutadans. Sense cap més afegit.
Per aquesta raó em sembla un encert la Llei d’Acolliment de les Persones Immigrants aprovada pel Parlament de Catalunya recentment. No vull entrar en la valoració de l’articulat sinó en la intencionalitat de la llei en si mateixa. El que la llei planteja és el poder ajudar als immigrants que portin tres anys entre nosaltres a poder aconseguir el permís de residència per la via de l’arrelament.
Per uns, els semblarà que la llei hagués hagut d’anar més enllà i per altres els semblarà que ha anat massa lluny. El cert és que el sol fet de disposar d’una llei que desfaci la situació d’injustícia en què viuen entre nosaltres ésser humans amb noms i cognoms és una bona notícia per a tothom.
Clar que per als cristians és una resposta que ens és exigida per la nostra pròpia fe quan Jesús ens recorda el que espera de nosaltres: “Era foraster, i em vau acollir”, El Nou Testament a Mateu 25, 35.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.