Per segon any consecutiu el Consell Evangèlic de Catalunya ha organitzat una Recepció amb motiu del Dia de la Reforma Protestant, un cop acabada la retransmissió en directe del Culte commemoratiu de l’esdeveniment, que tingué lloc el passat 30 d’octubre, a les 11 del matí, pel Canal 33 de televisió.
La primera d’aquestes recepcions tingué lloc l’any passat amb la presència del Vicepresident del Govern, l’Honorable senyor Josep Lluís Carod-Rovira, i del president de la Federació de Municipis i Alcalde de Sabadell, senyor Manuel Bustos.
En aquesta segona ocasió, s’ha volgut donar públicament les gràcies als dos Directors Generals d’Afers Religiosos presents per la tasca feta. En primer lloc es va agrair la feina del senyor Jordi López Camps que va ser Director General en el primer Govern tripartit, just abans de les eleccions. En segon lloc es va donar les gràcies a l’actual Directora General, la senyora Montserrat Coll. També es va agrair la tasca del Vicepresident del Govern no només per contribuir, amb les seves iniciatives, a la igualtat entre confessions, sinó per promoure un nou discurs sobre el fenomen religiós, molt lluny d’aquells que encara beuen en les aigües ideològiques del segle XIX.
L’acte també va servir perquè la representant de l’Alcalde de Barcelona, la Comissionada senyora Katy Carreras, es comprometés públicament a que el cap i casal de Catalunya tingui un parc o un jardí amb el nom d’un protestant com a reconeixement a aquesta Comunitat i com a símbol de la pluralitat religiosa del país -ja que actualment no hi ha cap carrer, plaça o jardí que porti el nom d’un protestant-.
Degut a la marginació històrica i social que ha viscut la Comunitat Protestant i que, en menor mesura, encara es viu, l’organització d’una Recepció d’aquestes característiques encara no es pot catalogar com un fet habitual. Caldrà que passi un bon grapat d’anys perquè es visqui, tant per a l’Església Protestant com per a la resta de la societat, com un fet habitual i que forma part de la normalitat democràtica i religiosa del país.
Aquesta normalitat encara és més un desig que una realitat.
El dia que s’aconsegueixi voldrà dir que la Normalització Religiosa és una realitat en el nostre país a nivell de carrer.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.