Se’n recorden de José Mª Calviño? Recorden que va ser Director General de RTVE?
Permetin-me situar-nos en el context de l’època.
L’any 1978 es va aprovar l’actual Constitució. Uns anys més tard, el 5 de juliol de 1980, es va aprovar la Llei Orgànica sobre Llibertat Religiosa i, amb un Reial Decret de 9 de gener de 1981, es va organitzar el Registre d’Entitats Religioses.
Però es va haver d’esperar fins al 10 de novembre de 1992, 14 anys després d’aprovar-se la Constitució, perquè s’aprovessin els Acords de Cooperació de l’Estat amb les minories reconegudes de notable “arrelament”.
El contingut dels acords, la seva llarga gestió, l’aprovació i els dos anys d’ajornaments, per començar a concretar-se, expliquen, per si sols, el nivell “d’entrebancades” que ha acompanyat el desenvolupament de la Llibertat Religiosa en aquest país.
Tal volta va ser per aquesta raó que a l’any 1985 qui, aleshores, era Director de RTVE va decidir trencar, pel seu compte, el monopoli informatiu que havia mantingut l’Església majoritària.
El seu exemple és doblament emblemàtic.
En primer lloc, per aconseguir que les minories religioses com som els jueus, els musulmans i els protestants tinguéssim dret d’accés a la televisió pública.
En segon lloc, per trencar el parany del “marc legal”.
Als protestants se’ns havia fet passar anys i panys tot dient-nos que sense el “marc legal” corresponent era impossible avançar en el desenvolupament de la Llibertat Religiosa.
L’any 1985, quan encara faltava un bon grapat d’anys per signar els Acords de Cooperació, José Maria Calviño va prendre la iniciativa i d’aquesta manera ens va demostrar el que ja sabíem: que no calia un “marc legal” per fer una mica més real la Llibertat Religiosa.
Uns quants anys més tard, el 21 de maig de 1998, el Consell Evangèlic de Catalunya va signar un Conveni Marc amb el Govern de la Generalitat on, en el seu article vuitè, deia que aquest últim es comprometia a “recuperar les funcions de l’antiga Direcció General de Cultes”. Dos anys més tard, en el 2.000, el President Pujol anomenava el primer Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat, el senyor Ignasi Garcia Clavel.
Tant el senyor José Mª Calviño com el President Pujol segurament no tenien “marc legal” per fer el que van fer però quan s’escrigui la veritable història de la Llibertat Religiosa els seus seran els noms que tots recordarem.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.