No sé pas si s’han adonat que darrerament Oliver T parla tant català com castellà. I no m’estic referint ni a la Llei del Cinema ni al costum de traduir o de subtitular en la nostra llengua les pel·lícules o les sèries que veiem habitualment per televisió.
En l’imaginari col·lectiu el nom i la figura d’Oliver T sempre estan i estaran relacionats amb la vida d’un nen que passa gana, que passa fred, que és pobre i que és maltractat per la vida i per un bon grapat de persones que l’envolten. Persones que, en lloc d’ajudar-lo per sortir de l’infern en el que viu, se n’aprofiten en benefici propi.
Tal volta vostè podrà pensar que m’estic referint a la figura literària que va crear Charles Dickens fa un bon grapat d’anys conegut per “Oliver Twist”, en la seva novel·la per entregues entre el febrer de 1837 i l’abril de 1839. Però no, del que jo estic parlant és d’un nen, o de la seva germana, que viu a qualsevol de les nostres ciutats o pobles i que ha nascut, fa pocs anys, entre nosaltres.
És la crònica d’un desastre anunciat.
És la crònica d’un desastre anunciat.
L’any 2008, just abans d’esclatar la crisi econòmica que estem patint, els Informes Socials sobre la pobresa ens advertien del risc en què vivien, ja aleshores, bona part dels més petits entre nosaltres.
Ens certificaven aquests informes, per escrit, el que la majoria de nosaltres ja havíem intuït o, fins i tot, verificat, verificat personalment: els fills de famílies monoparentals, els fills de famílies en les que un o els dos membres de la parella estan a l’atur i/o els nens i nenes que viuen amb els avis, perquè els pares no se’n poden ocupar, són els qui més en perill es troben de l’exclusió social i els qui més pateixen les conseqüències de la pobresa i la marginalitat.
Aquests dies els mitjans de comunicació ens estan recordant que Oliver T és un de cada quatre nens o nenes que viuen entre nosaltres, segons la Unicef. Aquests dies, els mitjans ens recorden la responsabilitat social que tenim amb ells. Aquests dies ens estan recordant que la situació, en lloc de millorar, ha empitjorat.
Jesús, en un altre context, ens va deixar un camí a seguir quan digué: “Deixeu que els infants vinguin a mi” i va afegir: “No els ho impediu”.
Jesús, en un altre context, ens va deixar un camí a seguir quan digué: “Deixeu que els infants vinguin a mi” i va afegir: “No els ho impediu”.
Resulta evident que, amb la situació de pobresa excloent en la que viuen molts d’aquests infants, els estem allunyant de Déu, d’ells mateixos i de la majoria de nosaltres.
És evident que la majoria de nosaltres poc podem afegir, per canviar aquestes situacions, al que ja fem. Els correspon als poderosos d’aquest món i del nostre país plantejar-se seriosament aquesta qüestió.
El que proposo és que la situació de la pobresa infantil extrema sigui objecte de debat en aquesta campanya electoral, en la següent i en la següent fins que la situació es capgiri.
El que proposo és que els ciutadans i les ciutadanes preguntem als nostres politics, quan sigui el moment i quan no sigui el moment, quina és la seva proposta i el seu compromís per eradicar la pobresa infantil extrema entre nosaltres.
El que proposo és que l’Església prengui consciència d’aquesta situació i és mobilitzi per portar una part, encara que sigui molt petita, del Regne de Déu a la vida d’aquests infants.
El que proposo és que l’Església prengui consciència d’aquesta situació i és mobilitzi per portar una part, encara que sigui molt petita, del Regne de Déu a la vida d’aquests infants.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.