El desplegament de la Llibertat Religiosa ha estat sempre l’assignatura pendent de la nostra democràcia. Mai hi ha hagut temps per ocupar-se del desplegament de la Llibertat Religiosa. Sempre hi ha hagut altres prioritats. Les urgències han estat sempre unes altres.
Sigui per una, per una altra o per qualsevol altra raó, el cert és que aquesta democràcia no s’ha plantejat resoldre seriosament aquesta qüestió d’acord amb els directament afectats: les confessions minoritàries d’aquest país.
La primera qüestió que s’ha de puntualitzar, fins i tot entre els seguidors i seguidores de les pròpies confessions, és la diferència entre llibertat d’expressió
i llibertat religiosa.
El que tenim entre nosaltres és llibertat d’expressió. És a dir: tenim dret de dir en veu alta tot el que vulguem dir, sempre que no sigui ofensiu. És perquè confonem aquests dos drets, llibertat d’expressió amb llibertat religiosa, que quan les enquestes pregunten si tenim llibertat religiosa la majoria de la gent contesta satisfactòriament.
Però el que correspon a la Llibertat Religiosa és regular els drets col·lectius.
La fe és sempre personal però la manifestació de la fe és, gairebé sempre, col·lectiva.
És per aquesta raó que s’han de regular els drets col·lectius.
Hi ha una tendència, en determinats sectors interessats, que pretén limitar la Llibertat Religiosa a drets personals i, d’aquesta manera, aspiren a regular els drets dels que no creuen.
Els que no creuen no necessiten cap llei que els reguli precisament perquè no volen exercir el dret a creure. És com si jo ara demanés una llei que reguli el dret dels que no volen viatjar en avió o que reguli el dret dels que no volen anar a la platja a l’estiu. Tothom em contestaria: doncs que no ho facin. La conclusió lògica és la mateixa, o hauria de ser la mateixa, quan s’administra els mateixos drets en matèria de creences.
Aclarit aquest punt, cal fer una crida als protagonistes de la nova i de la vella política d’aquest país perquè, ara que moltes qüestions es posen a revisió, el desplegament de la Llibertat Religiosa formi part de l’agenda política.
Si no es fa, els de la vella política ens demostraran que no han après encara la lliçó.
I els de la nova política ens demostraran que són tan vells com els que fins ara ens han governat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.