Poc es pensava Martí Luter, monjo agustí, quan, el 31 d’octubre de l’any 1517, va clavar les seves, avui famoses, 95 Tesis, redactades inicialment en llatí, a la porta de l’Església del Castell de Wittenberg, Alemanya, que la iniciativa tingués el ressò i la repercussió que ha tingut.
L’origen: Aquell mateix dia havia enviat una primera carta a l’Arquebisbe de Magúncia i una segona carta al Bisbe de Magdeburg en les que exposava el seu malestar contra els arguments que utilitzava Johann Tetzel en el seus sermons per afavorir la venda d’indulgències.
El que es proposava Martí Luter, amb aquesta iniciativa, era obrir un debat acadèmic sobre el que ell considerava un abús desproporcionat. Va enviar el mateix escrit a un grup d’amics i d’erudits per convidar-los a participar en el debat.
La ràpida difusió dels seus plantejaments va propiciar una ressonància inesperada. Aquesta acceptació el va portar a què l’any següent publiqués el seu “Sermó de les indulgències i la gràcia”. Aquest va ser un escrit popular, molt ben rebut, sobre les seves 95 Tesis redactat, aquest cop sí, en alemany. L’any 1519 el Reformador alemany va anar encara més lluny: va obrir el debat sobre la infal·libilitat del Concili i del Papat. D’aquesta manera deixà constància que la seva voluntat de reforma de l’Església ja no es limitava a la qüestió de les indulgències.
L’any 1521 va seu clau pel sorgiment del cristianisme protestant. El 3 de gener d’aquell mateix any la butlla papal “Decet Romanus Pontifex” determinà l’excomunicació de Martí Luter. El llegat pontifici va exigir, davant de la Dieta de Worms, que l’Emperador fes efectiva la decisió. Luter va ser requerit perquè comparegués davant la Dieta. El 17/18 d’abril Luter va arribar a Worms, protegit per la guàrdia imperial. El Reformador, davant l’Emperador i la Dieta, es mantingué ferm en les seves conviccions i es negà a retractar-se. El 26 d’abril Luter va sortir de Worms, igualment protegit per la guàrdia imperial. Tot seguit, la Dieta va emetre la seva sentència final: proclamà la proscripció imperial contra Martí Luter i prohibí les seves doctrines. El cisma estava servit.
L’actualitat: Després de cinc-cents anys de cristianisme protestant podem dir, amb la voluntat de no entrar en el terreny sempre perillós de les estadístiques i tampoc de les projeccions de futur, que avui en dia el cristianisme protestant, a nivell mundial, representa a una part més que significativa de la fe cristiana. La pregunta que ens hem de formular és la següent: Com encarar el futur? Sens dubte el repte més important és: com viure i proclamar la fe en un entorn creixentment postcristià. D’aquest repte s’han deriven tot un reguitzell de qüestions internes: com evitar passar del pluralisme que ens caracteritza a l’atomització que ens amenaça? I de qüestions externes: com aportar valor a un diàleg ecumènic que sembla exhaurit i a un diàleg interreligiós encara poc madur? Sens dubte, uns reptes d’inicis d’un nou segle que ens condicionaran molt en les pròximes dècades.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.