Als catalans ens costa donar les gràcies en públic i quan ho fem hi ha cops que ens queda el dubte si l’agraïment ha estat un bon desig o un cop baix. Serà per aquesta raó que als protestants encara ens costa més donar les gràcies a la nostra gent o a la gent de fora de la nostra gent. Amb tot, un bon dia es va acceptar, després d’anys i panys, instituir les Medalles del Consell Evangèlic.
Aquestes medalles van adreçades a reconèixer en vida la trajectòria d’aquells germans i germanes en la fe que han estat, i encara són, un exemple tant per a la resta de cristians com per a la resta de la nostra societat.
Any rere any, les Institucions Evangèliques de Catalunya s’apleguen en el Culte Unit, que se celebra a principis del mes de gener, per retre un homenatge d’agraïment a una colla de bona gent que es mereix el calor del batec del cor d’una Església que els estima.
Estimar és una benedicció però tot ésser que estima i que vol ser estimat necessita una oportunitat per fer palès aquest amor.
Les Medalles del Consell no són més que el que són: una demostració d’estimació. Una oportunitat per expressar aquest amor. En definitiva, una demostració que cal cuidar i protegir en un món cada cop més desagraït.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.