Un estudi publicat per Davide Cantoni, doctorant de la Universitat de Harvard, del qual s’ha fet ressò diversos mitjans de comunicació, pretén demostrar que les tesis de Max Weber estan equivocades.
Max Weber (Erfurt 1864-Munich 1920), conegut particularment per un dels seus llibres titulat “L’Ètica Protestant i l’esperit del capitalisme”, publicat per primer cop l’any 1901, és reconegut com un dels grans experts en sociologia de la història.
La seva tesi principal, exposada en el llibre esmentat, ve a dir, en una reducció de la seva proposta que requereix una explicació molt més àmplia, que l’ètica laboral protestant afavoreix la laboriositat necessària que fa possible el naixement del capitalisme.
En el seu estudi, titulat “Els efectes de la Reforma Protestant”, Cantoni diu demostrar que, analitzades 272 ciutats alemanyes (162 d’origen luterà, 88 catòliques i 21 reformades), no hi ha diferències en el seu creixement econòmic entre unes i altres.
Una segona conclusió que aporta Davide Cantoni és reconèixer la “importància del protestantisme en el creixement econòmic d’Europa en general”, segons les seves pròpies paraules, la qual cosa sembla contradir la primera de les seves conclusions.
Sigui una o altra conclusió, o ambdues alhora, el cert és que avui en dia tornar a estudiar Max Weber és un encert perquè ens pot ajudar a entendre la situació de crisi econòmica actual.
Hi ha una segona raó per no desentendre’s de Max Weber.
És evident que avui en dia el creixement econòmic no depèn només de la laboriositat, capacitat d’estalvi o de la capacitat emprenedora de la gent com també és evident que aquesta laboriositat, capacitat d’estalvi o aquesta capacitat emprenedora no és patrimoni de cap Confessió Religiosa.
El que avui podríem acceptar la majoria de nosaltres és que aquests valors s’han fet tranversals i estan presents per arreu. Si aquesta transversalitat, al menys en països com Alemanya i el seu entorn, és el resultat de la influència sociològica del protestantisme seria una tesi que s’hauria de demostrar o que s’hauria de refutar. I no és pas la meva intenció ni una cosa ni l’altra.
Sigui quina sigui la nostra posició personal el que ha vingut a demostrar aquesta crisi econòmica mundial és que aquells principis, als que anteriorment s’ha fet referència, eren tan necessaris ahir com avui.
Complementàriament del que ens diguin els economistes i els investigadors, l’ètica laboral ens ha de portar a la laboriositat responsable, tant per part de l’empresari i com per part del treballador. D’una vegada per totes s’ha de trencar el paradigma que estableix que el treballador més llest és el que més “s’escaqueja” i que l’empresari més espavilat és el que pitjors sous paga.
Mentre aquesta dinàmica laboral no quedi totalment arraconada, l’estudi de Max Weber, i les seves propostes de reflexió, seguiran sent plenament necessàries entre nosaltres.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.