Les darreres dades del Mapa Religiós de Catalunya confirmen el que ha estat la tendència dels darrers anys: el creixement de las Confessions Minoritàries del país. En poques xifres veiem que, en l’any 2010, les Esglésies Evangèliques hem arribat a 620, els Oratoris Islàmics ja són 195, els Testimonis de Jehovà tenen 131 Salons del Regne i els budistes han arribat als 55 Centres. De la resta de confessions no n’hi ha cap que arribi als 50 Centres de Culte.
Els evangèlics comptem amb 259 nous temples en els darrers 6 anys, la qual cosa significa un increment del 75%. Aquesta xifra és lleugerament superior a la que es va registrar en l’última dècada estudiada*, de 1982 a 1992. En aquells anys, es va situar el creixement de centres de culte en el 45,18%. Una dada no molt allunyada del 50,37% que es produí a nivell de l’Estat Espanyol. Aquesta xifra contrasta poderosament amb el 6,29% del creixement entre els anys 1937 i 1953, en plena època del franquisme més intransigent i dur.
Amb aquestes dades el que vull aportar són dues reflexions. Primera, que el creixement del protestantisme no és d’ara mateix sinó que ve de lluny i es manté constant. Segona, el creixement del protestantisme va molt relligat als nivells reals de Llibertat Religiosa. A més Llibertat Religiosa real, és a dir: protecció pública dels drets col·lectius i cooperació entre les Administracions i les Esglésies Evangèliques, més creixement de la Comunitat Protestant i dels seus Centres de Culte.
Ara bé, la notícia, com sempre, té dues cares. Aquest creixement del protestantisme comporta un repte. El repte per a nosaltres és dotar-nos de les eines necessàries per respondre a les noves necessitats i als nous plantejaments.
Aquesta és, sens dubte, una responsabilitat que hem d’assumir internament però també és un toc d’alerta als nostres polítics: avui és més urgent que mai, tant per a la Comunitat Protestant com per a la resta de minories, que la neutralitat de l’Estat doni resposta a les demandes urgents d’igualtat entre Confessions i entre aquestes i la societat civil organitzada.
Si entre tots ho fem, serà una bona notícia.
Si no fem els deures, tots en sortirem perdent.
* Segons un estudi que vaig publicar l’any 1993 titulat “Geografía del Protestantismo español 1850-1992”.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.