Gràcies al polític i filòsof escocès Adam Smith des de 1759 i molt més encara des de 1776, mitjançant la seva obra ‘La riquesa de les nacions’, la metàfora de la ‘mà invisible del mercat’ va fer que molta gent fes seva aquesta teoria segons la qual el mercat tendia a regular per ell mateix els seus propis excessos.
L’existència de l’Estat del Benestar és la demostració més clara que aquesta manera de pensar calia ser enèrgicament corregida.
Encara que sembli mentida, avui en dia també hi ha gent que encara postula públicament que la ‘mà invisible de la llibertat religiosa’ regularà per ella mateixa les seves pròpies mancances.
Aquesta manera de pensar necessita la mateixa i enèrgica resposta que la que, en el seu moment, va obtenir la teoria de la ‘mà invisible del mercat’.
La Llibertat Religiosa, les lleis que la regulen i els convenis que la desenvolupen, només són instruments per fer possible que el tren circuli per les seves vies.
És cert que l’existència de les vies fa possible la circulació de trens però sense màquines, vagons, maquinistes, personal tècnic, recursos humans i econòmics, mercaderies i viatgers les vies del tren senyalen només un camí possible.
Quan a la Llibertat Religiosa li hem d’afegir la paraula Plena en realitat estem indicant i reconeixent que hi ha alguna cosa que grinyola, que no funciona, que cal corregir.
Podem mirar cap a un altre costat i omplir-nos la boca i el cor de la bellesa del paisatge o de la tendresa d’una bona entesa personal, podrem posar-nos davant de la nostra màquina d’escriure i desenvolupar una sòlida teoria amb una fonamentada anàlisi sobre la ‘mà invisible de la llibertat religiosa’ segons la qual, sense fer res, les minories religioses d’aquest país un dia ens despertarem pel matí i ens trobarem a l’antesala del paradís.
De poder, ho podem fer, com podem fer moltes altres coses o deixar-ne de fer moltes més encara. El que resulta trist -puc utilitzar aquesta paraula?- és que mentre va imperar la teoria de la ‘mà invisible del mercat’ va ser molta la gent que va patir innecessariament.
No sé pas si aquest patiment s’hagués pogut corregir. El que sí tinc plena certesa és que es pot evitar molt dolor a les minories religioses d’aquest país si es deixa d’aplicar, per activa o per passiva, la teoria que ‘la mà invisible de la llibertat religiosa’ ens acabarà arreglant les coses.
Més de trenta anys de democràcia ens estan demostrant que fins ara no ha estat pas així.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.