El pèndol de la història amenaça amb tornar un altre cop a ser present entre nosaltres. Al menys això és el que es desprèn del programa de la Primera Cadena de TVE “59 segundos”, presentat per Maria Casado, el passat dimecres, on suposadament s’anava a tractar la possible futura llei de Llibertat Religiosa.
En realitat, el debat va ser pràcticament un monòleg del senyor Francisco Delgado, president d’una organització anomenada “Europa Laica” on els altres participants, amb més encert uns que altres i amb algun manifest desencert per part d’alguns, tractaven de posicionar-se després d’escoltar el partidari del laïcisme -que no de la laïcitat-. I, per acabar-ho d’adobar, dues participacions gravades del president de l’Associació Madrilenya d’Ateus i Lliurepensadors.
En definitiva, en un espai on se suposava que els representants de les minories religioses i de l’església majoritària anaven a presentar les seves propostes sobre la futura llei de Llibertat Religiosa es va donar el protagonisme als no religiosos i es va centrar el debat sobre la llibertat de consciència en lloc centrar-lo en la llibertat religiosa.
Un altre cop les minories religioses quedàvem sense veu.
Hem passat de l’exclusió, a què s’ha habituat la nostra societat, a ser ara exclosos per uns altres.
La llibertat de consciència és un dret que està emparat per la Constitució i per altres normes legals. La llibertat de consciència, com la llibertat de creença, és un dret individual conegut, reconegut i emparat, de manera sòlida i consistent, per l’actual estat de dret. I si algú creu que això no és així que promogui una llei específica que empari aquest dret individual.
El debat sobre la futura llei de Llibertat Religiosa no ha de girar al voltant de la llibertat de consciència, sinó que ha de determinar els Acords de Cooperació entre l’Estat, en els seus diferents nivells, i les Confessions Religioses. Es tracta, doncs, d’establir l’espai del dret col·lectiu per a aquelles persones que s’apleguen en funció de les seves creences.
Parlar d’altres qüestions estarà molt bé però és allunyar-se de la Llibertat Religiosa que necessita aquest país. Millor dit encara: de la defensa de la Llibertat Religiosa de les minories religioses d’aquest país, basada en la igualtat entre confessions i entre aquestes i la societat civil organitzada.
Reclamo el dret a deixar de ser un ciutadà de segona en aquest país pel fet de ser protestant. És demanar molt a principis del segle XXI?
La Reforma Protestant es va iniciar en el segle XVI. Quants segles hem de continuar esperant per deixar de ser ciutadans de segona?
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.