A l’àmbit social s’acostuma a parlar de “les persones en risc d’exclusió social” per descriure una situació molt concreta i molt dolorosa, tant des de la perspectiva personal com des de la perspectiva social. És, des d’aquesta preocupació per “altre”, que sorgeixen les propostes d’intervenció social per tractar de reconduir situacions, en absolut desitjades.
D’aquesta actitud, d’aquesta formulació i d’aquesta acció es desprèn que darrera hi ha una voluntat d’ inclusió social. I aquí tenim la clau de volta del model de societat pel qual ens hem d’esforçar. La inclusió social és un concepte però també és una voluntat, una manera de fer les coses i d’entendre la vida.
La inclusió social no només abasta les persones en exclusió social o en risc d’exclusió social, sinó tot comportament personal i social. És la voluntat i la decisió de treballar per no deixar ningú ni a fora ni al marge. Es tracta de pensar i de decidir en l’àmbit personal, social, polític, institucional, cultural o religiós inclusivament.
No hauríem de considerar, doncs, la inclusió social com a un valor cristià?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.