El 25 de setembre de l’any 1962 va començar a ploure especialment a les poblacions del Vallès Occidental. Fet habitual i fora de tota sospita. De sobte, a les vuit del vespre, la pluja es convertí en diluvi i l’aigua va trobar en la companyia del vent la força necessària per destruir cases i camins, fàbriques i ponts i, malauradament, prop de mil persones van perdre la vida.
La ràdio franquista de l’època va transformar el drama en tragèdia, va magnificar encara més els fets i va començar una de les primeres maratons solidàries que recordo per recaptar tots tipus d’ajuda i reclutar voluntaris per ajudar els milers i milers de damnificats.
Jo, en companyia del meu amic, vaig passar el final de la tarda escoltant la ràdio, tot esporuguit per la magnitud del que escoltàvem.
Arribada la foscor, el telèfon de casa meva va sonar. Jo sabia que sonaria i estava aterrit només de pensar que passaria el que va acabar passant. Efectivament, el pastor estava trucant al meu pare perquè un grup de la Comunitat anava a donar un cop de mà a la zona del desastre i li va demanar que l’acompanyés.
El meu pare, naturalment, va dir que sí.
Jo m’havia proposat que el meu pare no anés a l’expedició perquè tenia por que no tornés. Ho recordo com si fos ara. Eren al voltant de les onze de la nit i ens trobàvem tots a l’entrada de l’escala de pisos on vivíem, amb la porta del carrer tancada.
Tant vaig plorar i tant m’hi vaig oposar que, finalment, vaig aconseguir que el pastor li digués al meu pare que no calia que l’acompanyés.
Em vaig tranquil·litzar quan vaig veure que sortien per la porta.
Era massa petit per entendre que l’Església ha d’estar al costat dels que pateixen quan estan patint.
Avui em sento orgullós d’aquella Església Protestant dels anys 60 que, malgrat estar menystinguda i silenciada, va viure la tragèdia des d’una responsabilitat que la sobrepassava.
Anys més tard, i tot recordant aquella nit, vaig aprendre de la sensibilitat d’aquell pastor que em va ensenyar que la veritable solidaritat comença per tenir cura dels més petits de la casa.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.