Cada cop els rumors sobre un euro a dues velocitats apareixen amb més freqüència i amb més insistència. Darrerament s’ha volgut posar una altra raó sobre la taula per argumentar a favor de la creació d’un nou euro, capitanejada per Alemanya i secundada pels seus aliats.
A les raons econòmiques es vol afegir les raons teològiques segons les quals l’ètica social protestant és superior a l’ètica social catòlica per la qual cosa, segons aquesta tesi, els països de majoria protestant estarien millor preparats per sortir de la crisi que els països de majoria catòlica.
La resta de la tesi cal imaginar-la sense gaire esforç.
Independentment que Max Weber tingués o no tingués raó, jo arribo a una altra conclusió: la majoria dels països europeus han deixat de ser catòlics o protestants per ser països plurireligiosos amb una immensa part de la població, senzillament, no practicant.
Aquest és, segons el meu parer, el panorama religiós europeu a principis del segle XXI.
Aquesta tesi, segons la qual és beneficiós per als països en més bona situació davant de la crisi separar-se dels pitjors situats, és un argument recorrent.
Recordo que quan Espanya estava negociant entrar al mercat comú un important centre d’estudis alemany, vinculat a l’Església Luterana, em va demanar un article on pretenien que argumentés que era millor per a l’Estat Espanyol quedar-se fora. Com que vaig argumentar el contrari, no em van demanar cap altre article.
Avui sembla ridícul que algú pogués argumentar seriosament la tesi de la no ampliació del mercat comú -quan ja hem arribat a la Unió Europea-. Avui és impensable que algú valori que l’entrada al mercat comú ens ha perjudicat. Però el que avui ens sona com anacrònic, en aquell moment era una poderosa argumentació que calia contrarestar.
No és el millor, per als països que avui estem més en crisi, pensar que hi ha raons polítiques, econòmiques i molt menys religioses per sortir de l’euro. Com tampoc per argumentar a favor una Europa de dues velocitats.
Aquest és el parany en el que volen que caiguem.
És en els moments de crisi quan surt el millor i el pitjor de cada persona i de cada país. I el que cal ara és fer costat a qui més ho necessita perquè de les crisis no només n’hem de sortir, sinó que n’hem de sortir tots i n’hem de sortir bé.
Clar que avui, com ahir, el que demanem que Alemanya faci amb nosaltres hem de demanar que qui governa aquí faci el mateix amb nosaltres.
O és que algú creu que per sortir de la crisi s’ha d’aplicar en aquest país les dues velocitats que rebutgem que Alemanya ens apliqui a tots nosaltres
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.