El Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg dóna la raó als protestants en reconèixer que Francisco Manzanas, de 86 anys i pastor evangèlic durant més de 40 anys, ha estat discriminat en el seu dret d’accedir a una pensió de jubilació, tal i com la tenen els capellans catòlics. El que demana el pastor Manzanas és que se li reconegui el dret de rebre una pensió de 398 € mensuals.
El cas del pastor Manzanas és emblemàtic ja que darrera d’ell hi ha tota una situació de discriminació que encara patim molts pastors protestants.
Com és obvi, durant el règim franquista els pastors protestants no teníem cap dret, ans al contrari. Amb la mort del dictador, l’any 1975, i la posterior evolució històrica que ens va portar a la democràcia, els drets dels pastors no van millorar.
Veient que els anys passaven, i no se solucionava el dret a la jubilació dels pastors protestants, molts vam decidir prendre la iniciativa de pagar impostos per garantir el dret a una jubilació digna. Les maneres de fer-ho van ser, de totes totes, pintoresques: ens vam donar d’alta al règim general de la seguretat social com a llibreters, com a professors sense acadèmia, com a venedors de llibres i com tot el que la imaginació del moment ens va permetre.
Paral·lelament es mantenien converses amb el govern de torn per tractar de trobar una solució a una problemàtica de justícia humana i de llibertat religiosa.
Com que les solucions que s’anaven posant sobre la taula ni reconeixien el deute històric amb el protestantisme ni reconeixien la realitat pastoral, diferent a la dels capellans catòlics, els diferents documents de treball van ser rebutjats per la Comunitat Protestant.
El govern de torn va decidir aplicar la política que sempre s’aplica amb els protestants. La política del “empassa-te-la”.
Encara recordo la cara que vaig posar quan vaig rebre la notificació que m’havien donat de baixa de la seguretat social per decisió unilateral dels seus òrgans de govern.
La disjuntiva era clara: o renunciàvem als nostres drets històrics o ens feien fora de la seguretat social.
Vam abaixar el cap i vam acceptar, l’any 1999, els “mini drets” que ens “van concedir”.
D’aquesta manera persones de la meva generació, que treballem en el servei de l’Església des de la nostra joventut, quan ens arribi l’edat de jubilar-nos, sigui aquesta la que sigui, no podrem cobrar el 100% de la nostra pensió perquè sempre ens faltaran anys de cotització.
Clar que la situació dels pastors anteriors a la meva generació encara és molt pitjor. Situacions com la del pastor don Francisco Manzanas que ha hagut d’esperar 37 anys de la seva vida perquè el Tribunal d’Estrasburg li doni la raó- que no pas el dret a una pensió ja que la sentència estableix que l’Estat Espanyol haurà d’arribar a un acord amb el demandant- avala que la lluita continua.
Algú pensa que 398 € al mes són raó econòmica per negar la jubilació a tota una generació d’herois de la fe?
Això és justícia democràtica? Això és Llibertat Religiosa?
I encara hi ha gent que es pregunta per què demanem Llibertat Religiosa Plena.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.