Si la reforma de la Llei de Centres de Culte s’acaba aplicant, tal i com l’ha redactat aquest mes d’agost el Govern, correm el perill de que Catalunya acabi transformant-se, religiosament parlant, en la Cuba d’Europa on els cristians no poden obrir nous temples i on els que estan oberts corren el permanent perill de que els tanquin.
No ens enganyem. Si el Consell Evangèlic va demanar l’empara del Govern no va ser per causa d’aquells Ajuntaments on es facilita la Llibertat Religiosa i l’expressió cúltica sinó per trobar aixopluc davant dels qui no actuen d’aquesta manera.
No ens enganyem. Si ara es vol tornar les competències, que atorga l’encara llei vigent, als Ajuntaments no és, precisament, per afavorir l’obertura de nous centres de culte ans tot el contrari.
No ens enganyem. Fomentar l’esperit antireligiós és una iniciativa que afecta i perjudica a totes les confessions. Si jo fos catòlic em començaria a preocupar perquè amb el nou redactat tampoc es podrà continuar construint el nou temple que s’obre cada any perquè: Com es podrà demostrar l’arrelament en un territori si abans no hi eren institucionalment? Ser batejat catòlic no vol dir que es practiqui el catolicisme. Aleshores, com es demostrarà l’arrelament?
Diguem-ho clar: Els Ajuntaments que volen impedir l’obertura de nous centres de culte dicten ordenances municipals d’impossible compliment i després apliquen la seva ‘legalitat’ vigent. I els tribunals de justícia ens han demostrat que tenim raó. L’exemple més clàssic és el d’aquella ordenança municipal on s’indica que només es podrà establir un centre de culte en aquells carrers que tinguin una vorera superior als tres metres tot sabent que no hi ha cap carrer a la població que compleixi aquest requeriment.
Per altre banda la missió de l’Església no ha d’estar condicionada per la voluntat d’un alcalde de si vol o no vol a la seva població una o moltes esglésies evangèliques.
Si històricament s’hagués aplicat el canvi que proposa el nou text, el cristianisme no hagués existit. El cristianisme es fill de la ciutat d’Antioquia de Síria i no de la ciutat de Jerusalem.
Com tothom sap el cristianisme té el seu origen a la ciutat de Jerusalem. Degut a les persecucions parcials dels primers anys una part de la comunitat cristiana va fugir i alguns d’aquests fugitius van arribar a la ciutat d’Antioquia de Síria on van predicar l’evangeli per primer cop als no jueus. Malgrat no poder demostrar el seu arrelament van instal·là una Església en aquesta ciutat. Va ser d’aquesta Comunitat Local que va sorgir el treball missioner de l’apòstol Pau que, posteriorment, es va estendre per Europa.
L’Església jueva, la de Jerusalem, va desapareixer en el segle V. L’Església d’Antioquia de Síria ha continuat fins els nostres dies.
A Cuba també es prohibeix l’establiment de noves Esglésies Evangèliques aplicant la seva legislació vigent. Ho han intentat però no han pogut. No han pogut aturar el creixement de l’Església. Quina solució han trobat els evangèlics cubans? Les “Cases-Temple”. Aquell evangèlic que disposa d’un menjador una mica gran, d’un pati o d’un terrat el posa a disposició de l’Església perquè es puguin celebrar cultes.
Serà el futur que ens espera a la Catalunya Protestant?
Tags
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.