Vés al contingut
En Josep Lluis Carod-Rovira acaba de publicar un documentat article sobre el protestantisme a Catalunya arran de la celebració del 30è aniversari del Consell Evangèlic de Catalunya.
Per a la majoria dels seus lectors serà una sorpresa descobrir el coneixement que té i que demostra sobre el protestantisme català. Segurament molts dels seus lectors relligaran aquest coneixement a la seva etapa quan, des de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, va impulsar, de la mà de la Dra. Montserrat Coll com a Directora General d’Afers Religiosos, importants avenços en l’àmbit de la Llibertat Religiosa. La realitat va per un altre camí.
En Josep Lluis Carod-Rovira és, també, un gran coneixedor del protestantisme català des dels anys de la seva joventut quan va voler descobrir qui eren i com eren aquells anomenats protestants. El seu interès el va portar a parlar amb un bon grapat de pastors i dirigents evangèlics i a descobrir aquella part de l’Església Protestant catalana arrelada a la terra i amb vocació d’exercir la seva missió des del seu compromís amb Catalunya.
Durant el seu pas per l’administració, des de la seva responsabilitat política, no calgué explicar-li el que ja coneixia ni reivindicar-li els nostres drets perquè feia temps que se’ls havia fet seus.
Per a molts, d’aquí i d’allà, va ser una descoberta.
Personalment se m’escapava un petit i generós somriure quan els més escèptics se m’acostaven per donar-me la raó sobre el que els havia explicat feia ja temps.
Avui, allunyat de tot càrrec públic, és a dir: lluny de què els encara escèptics puguin pensar que tot és fruit d’una motivació intencionada, en Josep Lluis Carod-Rovira porta, amb el seu article, a l’agenda pública de casa nostra la realitat nova i històrica del protestantisme català.
El seu gest l’honora.
La seva gesta queda a la nostra memòria.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.