Jesús afirma “No tothom qui em diu:’Senyor, Senyor’, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del Cel”. El Nou Testament, llibre de Mateo capítol 7, versicle 21.
El cor se’ns ha gelat dues vegades. El primer cop se’ns ha gelat amb la terrible notícia de l’assassinat en massa d’una colla de gent jove i d’un sagnant i despietat atemptat a la capital noruega. El segon cop se’ns ha gelat en conèixer l’autoria dels fets.
Diu l’assassí de si mateix que és cristià. Cristià?
Les nostres incrèdules orelles ens han demanat tornar a escoltar la notícia per garantir-nos que ho hem entès correctament.
Si el primer cop que ho hem sentit ens ha fet mal quan ens ho han confirmat ens han destrossat el cor.
Com és possible que algú que es diu cristià hagi pogut fer una cosa com aquesta? Ens ho hem preguntat, un i un altre cop, tractant de trobar consol al nostre desconcert.
Cap de nosaltres, n’estic absolutament segur, cap de nosaltres –repeteixo- pot arribar ni tan sols a pensar que una persona cristiana pugui comportar-se d’aquesta manera.
I ara què hem de fer? ens podem preguntar.
D’entre les moltes portes que ens obre la pregunta em voldria centrar només en les dues següents:
La primera, hem d’estar al costat de les víctimes que han aconseguit salvar la vida i dels familiars de les víctimes. Especialment dels familiars de les víctimes que han perdut la vida. Una manera de fer-los costat en aquests moments és pregar per a tots ells. No podem ni hem de pregar pels morts, perquè ja estan morts, però sí podem i hem de pregar pels vius perquè trobin en Jesús la força per encarar aquesta dolorosa situació.
La segona, hem de tornar a dir en veu molt alta on estableix Jesús els límits del seu Regne per determinar qui està dintre i qui està fora d’aquests límits.
Tal i com diu el mateix Jesús, no és cristià qui diu que ho és (‘Senyor, Senyor’) sinó qui viu com Jesús va viure. És a dir: qui viu fent seves les paraules de Jesús quan ens diu que la vida consisteix en “estimar els altres com a tu mateix” en el Nou Testament en el llibre de Mateo capítol 22 versicle 39.
Els cristians estem convocats per Jesús no per destruir la vida de les altres persones, sinó perquè la nostra vida sigui de benedicció a les altres persones.
No és cristià qui parla de la religió cristiana, sinó qui estima com Jesús va estimar.
Instrumentalitzar el cristianisme per legitimar ideologies destructives està a l’abast de molta gent. Fins i tot podran confondre a uns pocs. El que han d’estar segurs és que mai no aconseguiran confondre a Jesús, que és qui estableix els límits del Regne de Déu.
I no oblidem que Jesús compta amb nosaltres per recordar a tots els qui pensen i actuen com aquest assassí noruec que la seva vida els desacredita i els aparta totalment del camí de Jesús.
És la nostra responsabilitat que no ho oblidin mai per evitar noves bogeries com la que hem viscut.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.