Les Universitats Catòliques Europees

Les Universitats Catòliques són una realitat ben viva a tot el món. La constitució apostòlica de Joan Pau II “Ex corde Ecclesiae” comença expressant com la Universitat Catòlica és “nascuda del cor de l’Església” i exposa com, en aquesta Universitat, cercar la veritat en els diferents camps de coneixement es combina amb la certesa de saber la Font de la Veritat. Les Universitats Catòliques tenen orígens temporals diferents, algunes es remunten fins a la mateixa fundació de la institució universitària, altres es varen instituir un cop establerta ja la Universitat moderna, reial o estatal, altres més recents responen a l’impuls del Concili Vaticà II o s’han creat per circumstàncies diverses en les darreres dècades. Unes estan vinculades a les Diòcesis, altres a la Companyia de Jesús, altres a La Salle, altres a diverses institucions catòliques. També hi ha les Universitats Pontifícies vinculades directament a la Santa Seu.

A Europa la majoria d’aquestes Universitats estan integrades en la FUCE (Federació d’Universitats Catòliques Europees) de la que l’antic rector de la Universitat Ramon Llull -Dr. Miquel Gassiot- va ser-ne president. Un aspecte que va preocupar al Dr. Gassiot durant la seva presidència fou la diversitat de situacions en els diferents països pel que fa a la legislació, finançament per part de l’estat, control estatal en aspectes fonamentals com és l’expedició de títols, l’admissió d’estudiants, la selecció de professors o bé el funcionament dels òrgans de govern. Aquests són aspectes clau en la vida universitària.

Així doncs el Dr. Gassiot, amb el seu entusiasme característic, va decidir estudiar en detall aquestes situacions diverses. Per això vàrem treballar conjuntament (jo llavors feia de vicerector) en un estudi que es va basar en un qüestionari que varen contestar els rectors de les Universitats de la FUCE. Vàrem posar en comú tota la informació en una Conferència General a la Universitat Cardinal Stefan Wyszyński de Varsòvia. Aquests materials varen permetre la realització de la declaració d’Eichstätt, realitzada a la Katholische Universität Eichstätt-Ingolstadt . Recentment la revista Journal of Church and State ha publicat en forma d’article aquesta recerca. Aquest article es pot consultar a:

http://jcs.oxfordjournals.org/content/early/2011/05/19/jcs.csr009.extract

Aquest estudi posa de manifest com a Europa hi ha una gran variabilitat de situacions en el tracte per part dels estats a les Universitats Catòliques. Alguns dels aspectes generals que passem a exposar breument són:

Pel que fa al estatus jurídic de les Universitats Catòliques, alguns països les tracten exactament igual com a qualsevol altra universitat pública o estatal del seu territori. En aquests països les Universitats estan plenament integrades en el sistema d’educació superior. Hi ha també països o regions que tenen la figura del Concordat amb la Santa Seu que regula l’estatus legal de les Universitats Catòliques del territori. En altres casos les Universitats Catòliques tenen o bé una legislació especial o bé són tractades com a universitats privades. A França, excepte algun cas, com el de les Universités Catholiques de l’Ouest, de Lille o de Lyon, l’estat no permetia l’ús del mot Universitat, excepte per les Universitats públiques i per això s’havien denominat com “Institut Catholique”. Les excepcions es fonamentaven en qüestions de caràcter històric (L’estudi citat contribuí a que la situació a França comencés a flexibilitzar-se en aquest punt). Hi ha també les Universitats Pontifícies sota la jurisdicció de la Santa Seu, com hem dit. Hi ha, per altra banda, peculiaritats especials com es el cas de que en alguns països (Portugal per exemple) hi ha una única Universitat Catòlica a tot el país, amb vàries subseus, o a l’altre extrem a Espanya, que amb la legislació d’Universitats privades, hi hagueren moltes iniciatives que varen seguir el camí que va encetar la Universitat Ramon Llull, com a primera universitat privada reconeguda a Espanya. També és divers i interessant d’estudiar l’estatus diferencial dels estudis de Teologia als diferents països (ho deixarem per més endavant en una altra entrada de bloc).

La situació financera en general va paral·lela a la situació legislativa. Mentre hi ha països (per exemple Bèlgica, Holanda, Alemanya o Polònia) en els que les Universitats Catòliques reben un finançament igual que el de les Universitats públiques, en altres països no hi ha cap mena de suport financer per part de l’estat a aquestes universitats. A Espanya concretament es va haver de treballar per aconseguir igualtat de tracte en qüestions com beques pels alumnes, ajudes competitives per la recerca dels professors, ajuts per biblioteques o per serveis, etc. Això ho recorden molt bé els Drs. Coll i Gassiot que van tenir, com a primers rectors de la Universitat Ramon Llull, un paper cabdal en establir amb les administracions diferents (també la catalana) un marc de joc mínimament equitatiu. Això donant per suposada la que ha estat fins ara una total exclusió en el finançament bàsic. Es xocant que fins i tot a la laica França les Universitats Catòliques, per raons de tipus històric o la feina que es reconeix que fan, reben aproximadament un 30% del seu pressupost per part de l’estat! Aquesta dada va contribuir, per exemple, a que Universitats com Deusto o Navarra comencessin a rebre més recursos de la seva comunitat autònoma.

No tot és simple, perquè més finançament vol dir també més control en processos interns i així a vegades algunes de les Universitats Catòliques que tenen tradició de ser considerades com a quasi públiques, a base de tenir els mateixos sistemes de promoció de professors, sistemes de govern, selecció d’alumnes, etc., tot plegat ha portat a que pugui semblar que la denominació com a Universitat Catòlica sigui només una qüestió històrica, però no tingui res a veure amb el funcionament de la universitat, que és a tots els efectes com una universitat pública més. També hi ha algun cas d’aquests. A l’article citat s’estudia amb detall la situació de cada país.

La conclusió és que hi ha una gran diversitat i que aquesta té una explicació en la tradició de cada país. Sobta que en un Espai Europeu d’Educació Superior comú hi hagi tantes diferències. La tradició de cada estat és el que pesa. Però ara, un cop coneguda aquesta diversitat i el valor de la presència de les Universitats Catòliques, ens podem preguntar: Perquè la situació és tant diversa? Perquè els estats tracten tant diferentment les Universitats Catòliques? Què ho pot explicar? A la propera entrada de bloc donarem un intent d’explicació.