Els joves d’avui segons Javier Elzo (3)

Amb l’inici del curs acadèmic renovem la il·lusió i el contacte amb els joves universitaris, un contacte que ens enriqueix i ens que ens interpel·la: Qui són aquests joves que tenim al davant escoltant-nos, als qui preguntem, suggerim i animem al treball intel·lectual i acadèmic?

Javier Elzo és un dels sociòlegs que ha estudiat els joves des de la perspectiva generacional. A finals del curs passat vaig assistir a una conferència seva a Blanquerna on ens va donar algunes claus interessants per entendre els canvis en els joves d’avui. Passo a resumir molt breument algunes de les seves aportacions més singulars i a fer-ne una breu reflexió.

Primer dir que les seves aportacions es basen en l’anàlisi de resultats de diferents enquestes als joves: Jóvenes españoles 2010, BBA universitarios 2010, Valors 2010, Jóvenes, valores y drogas 2006. Els resultats d’aquests estudis mostren en primer lloc que els joves no són una categoria uniforme, és a dir que no hi ha una única forma de ser jove. Per altra banda si els hem de contextualitzar respecte generacions d’altres èpoques els joves actuals per Elzo: són pocs i hi ha molts fills únics; l’adolescència (caracteritzada singularment per estar ancorats en el present) comença abans i acaba més tard; usen les noves tecnologies per comunicar-se (amb els efectes negatius que poden tenir les opinions anònimes negatives); provenen de moltes ètnies i cultures d’origen; viuen en famílies més fràgils; tendeixen a banalitzar les drogues (cànnabis, cocaïna, alcohol) amb major preponderància del model nòrdic de consum i associen alcohol a festa i diversió nocturna i -en general- tenen més recursos materials i educatius.

Comparant els resultats de les enquestes del 2006 i del 2010 Elzo troba que:

Guanyen en importància per les vides dels joves els amics, el temps lliure i la política i baixen el treball i la religió. Pels joves amb estudis primaris el més important és guanyar diners i treballar i pels joves universitaris el més important és la parella, la vida sexual i la política. Contràriament al que es diu els joves del 2010 perceben menys amenaces que els del 2006, cosa que Elzo veu com un signe que els joves estan més acomodats, per això ens advertí que no ens enganyem amb el 15 M: Ha baixat en general la pertinença a associacions. Això va fer dia al ponent que, per les dades, sembla que son pocs els que volen canviar la societat, encara que es vegin més. Els joves d’ara tenen més confiança, excepte en les grans empreses i l’Església. El tema de la confiança varia una mica a Catalunya on els joves confien més en la premsa i menys en les forces armades, l’Església, les ONG, la política, les grans empreses, la Unió Europea, la OTAN o la corona si els comparem amb els seus semblants de la resta d’Espanya, són –podríem dir- una mica menys confiats.

Respecte les institucions que mereixen més confiança (2006) en els primers llocs hi ha les universitats, les escoles i les ONG. Per altra banda les icones dels joves –detectades per Elzo- són per aquest ordre: les diners, la discoteca, el preservatiu, el cotxe, la moda, una copa d’alcohol, un llibre... Posem només les primeres, la llista és més llarga però ja veiem per on van els trets. Els problemes que han crescut en importància per ells són: la vivenda, la seguretat ciutadana i la immigració.

Dèiem que els joves no son iguals. Elzo elaborà les següents tipologies atenent a la doble dimensió integració/compromís: El 32% dels joves pertanyen a la categoria integrat/normatiu (alta integració), el 22% és retret (integració però amb passivitat), el 19% pertany a avantatgista/disfrutador (passivitat, sentit de la festa), el 15% és alternatiu (compromès però amb baixa integració) i finalment l’ 11% seria incívic/desadaptat (poca integració, poc compromís). Hi ha per tant, malgrat els tòpics, un bon percentatge de joves amb alta integració.

Arribats aquí ens podem preguntar com entomarà aquesta generació jove, una mica més adaptada i acomodada que generacions anteriors, les dificultats i el realisme que requerirà el context de crisi en el que es trobaran immersos, sobretot quan acabin els estudis i s’hagin de fer càrrec del seu futur. Tant de bo en surtin ben parats, però és una dificultat ben objectiva quan s’ha de passar de la facilitat i l’abundància a un major esforç i dificultat. Segur que tindran noves estratègies més relacionals i d’ús de la tecnologia i això els farà estar més en consonància amb els temps que vindran o en els que ja estem.

Per altra banda, i ja ve essent una constant en el nostre país entre els joves, és una autèntica llàstima la consideració que els mereix la religió en general i l’Església en particular. Ja sabem que no són tots, que també hi ha els joves de la JMJ, però les dades sociològiques ens han de fer reflexionar. Es un repte per tots, però sobretot els que estem en entorns universitaris o educatius com arribar a aquests joves prou adaptats però amb aquest estil una mica descompromès i individualista (ja sabem que no es pot generalitzar). No sembla que l’estil de vida actual hi ajudi. Algunes possibles llums: El sentit de lleialtat, la obertura al món, la importància de l’experiència del present que tenen els joves d’avui poden tal vegada obrir escletxes. A més els joves –digué Elzo- busquen referents ja que reben mil inputs que no controlen i han de prendre decisions ràpides. Necessiten bons models i referents que hem de saber proporcionar i fer explícits.