Antoni Brufau investit com a doctor honoris causa a l’IQS

La setmana passada es va celebrar a l’IQS la cerimònia d’investidura com a doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull del Dr. Antoni Brufau Niubó. Faré unes reflexions sobre el significat d’aquest acte i unes altres sobre la seva rellevància.

A la universitat medieval el doctorat proporcionava l’autorització per a realitzar docència a qualsevol universitat. La utilització del llatí com a llengua comuna europea i la cosmovisió cristiana en la que havien nascut les universitats, facilitaven la circulació de professors molt abans d’això que s’ha denominat l’Espai Europeu d’Educació Superior. A les universitats europees d’avui dia, malgrat l’evolució dels coneixements i malgrat també el caràcter públic o estatal de la majoria d’elles, resten encara alguns aspectes que recorden els seus orígens com a institucions nascudes en el cor de l’Església. Un acte ben significatiu en aquest sentit és el de concessió del grau de doctor “honoris causa”. Rebre el doctorat “honoris causa” suposa rebre el reconeixement com a doctor per la via de l’honor més que per la via habitual que bé podríem denominar -parafrasejant l’expressió anterior- com a “laboris causa”. Són mereixedores d’aquest reconeixement persones, que per la seva trajectòria professional o cívica, la universitat -a proposta d’alguna de les seves facultats- vulgui distingir i honorar.

S’ha conservat en la cerimònia de reconeixement d’aquest grau honorífic un ritual especial del que no s’acostuma a conèixer del tot els seus orígens i el seu sentit. La quasi-litúrgia d’aquest acte ens recorda molt clarament les arrels de la universitat, que les hem de trobar en el fet que eren institucions de l’Església, abans que aquestes es passessin a ser reials i estatals. Un primer element és el vestit acadèmic format per la toga, la muceta i les punyetes, que és una evolució dels hàbits clericals dels doctors de les primeres universitats. Així per exemple Sant Tomàs –dominic- ensenyava a diferents universitats europees, i és avui el patró de les universitats. El birret és el signe distintiu del grau de doctor, i l’element visible que simbolitza aquest grau. El color del birret, així com el de la muceta, indiquen l’especialitat. A la universitat espanyola: blanc per Teologia, blau fosc per ciències, blau clar per lletres, vermell per dret, groc per medicina, etc. El color negre, molt elegant, correspon al magnífic rector. El Dr. Brufau va estar investit amb un birret de color taronja que correspon a una disciplina més nova a la universitat com és l’Economia. Aquest color semblant a butà trobo que fa per aquesta professió que darrerament per la crisi econòmica ens hem d’escoltar tant, i era molt encertat pel cas ja que és gairebé el color corporatiu de la companyia del Dr. Brufau. Al començament de l’acte es forma una comitiva colorista amb el claustre de la Universitat, amb els doctors més nous al davant, els més antics o amb càrrecs a la universitat al darrera i amb el rector, en el nostre cas rectora, al final de la comitiva. La diferenciació de colors indica la diversitat de disciplines.

L’acte s’inicia amb l’entrada de la comitiva sense el doctorand, la rectora un cop llegida l’acta de nomenament demana que se’l vagi a buscar, cosa que fa el professor que el patrocina en nom de la facultat. Un cop el doctorand està a la sala, sense birret, el professor que el patrocina fa una intervenció elogiant els mèrits del candidat. Acte seguit la rectora li lliura el títol de doctor, li imposa el birret (signe de doctor), li lliura uns guants blancs (símbol de puresa) i un anell (per segellar dictàmens professionals). Finalment li dona una abraçada fraterna acollint-lo així com a nou membre de la comunitat acadèmica. El nou doctor fa un discurs i el rector realitza també una intervenció final. Per cloure l’acte surt la comitiva acadèmica, ara ja amb la incorporació del nou doctor. Participar en aquest acte com a professor, formant part de la comitiva, proporciona una sensació de fraternitat i identificació amb els companys de claustre, encara que siguin de disciplines molt allunyades i diferents, la sensació compartida de que tots som una universitat, que estem units en la diversitat. Entrar sense el doctor reconegut i sortir amb ell a la comitiva és el signe d’acollida i de lligam amb el nou doctor amb el que a partir d’ara ens uneix aquest vincle.

L’IQS és el centre de la Universitat Ramon Llull que més havia preservat aquesta tradició, fins i tot en temps quan en moltes universitats s’acostumava a prescindir d’aquests elements de la tradició. Entre doctors honoris causa de l’IQS hi ha fins i tot dos premis Nobel! Quan va començar la Universitat Ramon Llull, encara que moltes universitats públiques anaven perdent aquests elements rituals, vàrem adoptar l’estil de l’IQS i el vàrem adaptar al conjunt de la Universitat Ramon Llull. Als primers doctors honoris causa de l’IQS se’n han anat afegint molts d’altres de totes les especialitats i d’un indiscutible prestigi acadèmic i/o social.

El Dr. Tricàs, degà de la IQS School of Management, va fer l’elogi dels mèrits del Dr. Brufau, exposant magistralment la seva trajectòria professional. En la seva lliçó com a nou doctor el Dr. Brufau ens va parlar de les incerteses del context econòmic que estem vivint apuntant algunes claus i proporcionant algunes idees per tractar de cercar solucions. No puc reproduir aquí ni la llista dels mèrits indiscutibles del candidat ni tampoc el seu el discurs complet. Tampoc citaré les aportacions del magnífic discurs de la rectora. Recolliré només algun aspecte del discurs del nou doctor que em sembla ben significatiu.

Entre les aportacions del Dr. Brufau, pel que fa a la situació de l’economia mundial, va parlar-nos d’una triple incertesa provocada per: els canvis en la governança mundial en un nou equilibri internacional, els problemes relacionats amb l’energia i el medi ambient i els canvis que s’estan produint en el sí de la societat. Ben significativament en la seva reflexió sobre els aspectes energètics, apostà per trobar alternatives al petroli, fomentant les energies renovables. Tenint en compte que presideix una companyia petrolera –Repsol- és tot un signe de fins a quin punt hi ha una necessitat de canvi de model energètic. Per la sortida de la situació d’incertesa i de crisi apuntà algunes idees: Innovació, talent i globalització i en concret més Europa. Insistí en que cal apostar per el talent, saber distingir-lo, trobar-lo, estimular-lo i reconèixer-lo per incentivar la innovació. El talent –digué Brufau- és el tret distintiu que pot aportar Europa en el mon globalitzat d’avui. Segurament molts aspectes altres àrees del mon poden fer-los igual o amb més eficiència que nosaltres els europeus. El valor afegit nostre ha de ser la innovació fonamentada en el talent. Hem de ser audaços i creatius –digué en acabar-. Unes ben interessants reflexions i propostes en un entorn ben apropiat.

Vaig pensar que en aquell acte s’estava unint l’antic amb el nou: el vell ritual de la Universitat europea, amb el coneixement mes nou de l’Economia en resposta als problemes actuals i futurs. Això em va portar a pensar també que el diferencial del talent europeu, pel que apostà el Dr. Brufau, necessitarà perquè es pugui desvetllar de l’ànima europea. I l’ànima europea, com ens recorda el ritual del doctorat honoris causa, té arrels cristianes. Segurament que per tal que aquest vell arbre que és Europa torni a produir fruits haurà de tornar a alimentar-se de les seves arrels.