Última gestió vaticana d’Albert Manent

1. L'última gestió vaticana d’Albert Manent, sant Albert Manent!, és una síntesi del seu pensament i de la seva acció. Una síntesi de la seva vida cristiana, home d’Església del Vaticà II, catalanista, homenot de la cultura, compromís cívic.

2. Aquesta actuació de Manent, un estimat Albert apagant-se lentament fins el darrer sospir, davant el Vaticà està relacionada amb unes declaracions de l’abat de Montserrat, Josep M. Soler, en un dinar-col·loqui organitzat per El Punt/Avui (23 de gener del 2014). L’abat defensava i defensa el procés sobiranista català, democràtic i pacífic, amb la Doctrina Social de l’Església, declaracions pontifícies i documents de l’episcopat català. Molts dies després (5 de febrer), el nunci Renzo Fratini, pressionat pel sector dur de l’episcopat espanyol encapçalat pel seu llavors president Antonio Maria Rouco, emetia un comunicat estrany en que semblava oposar-se a la postura de l’abat català.

3. Aquest incident eclesial i diplomàtic va provocar que uns ciutadans catòlics decidissin escriure al secretari d’Estat del Vaticà, cardenal Pietro Parolin, per defensar la postura eclesial i democràtica de l’abat Soler. Ho feren de manera discreta i de forma respectuosa amb tothom. Milers de catalans enviaren postals a la secretaria d’estat. Unes postals portaven la imatge de la Verge de Montserrat. Altres, l’interior de la basílica de la Sagrada Família. A totes les postals hi figurava un text escrit en italià. Aquest text fou revisat per l’Albert Manent.

4. El text revisat segons la saviesa d’Albert Manent segueix a continuació. “Nosaltres, catòlics de Catalunya, nació europea de mil·lenàries arrels cristianes, manifestem el nostre compromís amb el procés democràtic i pacífic del nostre poble per aconseguir la seva sobirania. Volem expressar la nostra sorpresa pel comunicat de la Nunciatura Apostòlica a Espanya sobre unes declaracions de l’abat de Montserrat, Josep M. Soler. Considerem que l’abat tracta la qüestió nacional catalana segons l’esperit de l’Evangeli i a la llum dels textos eclesials que defensen els drets i els deures de les persones i dels pobles. Textos com l’encíclica Pacem in Terris del papa Joan XXIII, discursos del papa Joan Pau II com el pronunciat a l’Unesco, Compendi de la Doctrina Social de l’Església i documents dels bisbes de Catalunya. El saludem en Crist, preguem per vostè i li demanem la seva benedicció. Catòlics de Catalunya”.