Refundació de l'esquerra

Manuel Valls, alcalde d’Evry, pot ser un dels elegits per liderar el Partit Socialista francès. M’ha caigut simpàtic en primer lloc perquè és un barceloní i en segon lloc perquè es veu atrevit a renovar l’esquerra a Europa i obrir-li futur. Per a la nostra esquerra catalana plural seria molt convenient, en vistes a la refundació de l’esquerra, fer servir les seves propostes per plantejar-se:

Una reconsideració de la utopia socialista (“a cadascú segons el seu treball”) per tal que impregni les seves polítiques i no es quedin senzillament en una bona gestió del capitalisme, reformant-lo, o evitant els seus efectes destructius en la dignitat de la majoria de la població, amb unes polítiques socials, que sovint esdevenen purament assistencialistes. Cal posar en qüestió de nou el mateix sistema capitalista. Per això cal una reflexió sobre les noves dimensions que el sistema ha adquirit (globalització, depredació, augment de la pobresa, segregació d’un discurs ideològic justificador transmès a través de les grans empreses de comunicació i en la xarxa...). Ens cal doncs avançar vers el veritable “comunisme” (“ a cadascú segons les seves necessitats”) en el segle XXI. Ens cal molta imaginació i elaborar discurs utòpic i estratègic que expressi els desigs del poble i l’aglutini.

Una revisió autocrítica sobre el nacionalisme. Certs grups de l’esquerra política encara el veuen massa unilateralment, com un moviment burgès i els costa descobrir la pluralitat del nacionalisme, i per tant la seva vessant popular i obrera. Altres sectors de l’esquerra els costa relacionar la lluita nacional amb la lluita de classes i no prioritzar una o altra. Seria necessari retornar a les anàlisis de Maurin i de Nin per recuperar la relació que hi ha entre la reconstrucció nacional i la superació del capitalisme per encaminar-nos vers un sistema més fraternal. Per això caldrà tenir en compte avui, els canvis socials, la globalització i la importància de els noves tecnologies i dels mitjans de comunicació.

Un treball d’aproximació entre el moviment obrer i sindical, els moviments ciutadans i els moviments ecologista, feminista, pacifista, pel quart món, pel tercer món, de joves, de dones... i tots aquells moviments que podríem anomenar d´una “política i cultura de la pau i de la solidaritat”, i així seguir configurant un moviment internacional per una nova globalització, basat en els valors de la justícia, la llibertat, la pau i el pa, treball i cultura per a tothom.

Una revisió de l’esquema assumit acríticament per molta part de l’esquerra, de la divisió de la realitat social entre el que és públic i el que és privat. Penso que és un esquema caduc, que no respon a la realitat molt més complexa. Més aviat produeix conflictes falsos i infecunds entre escola privada, escola pública, sanitat privada i sanitat pública... En la nostra societat a més del mercat (sector privat...), Estat (sector públic), existeix la societat civil (entitats del tercer sector, empreses d’economia social, entitats i ONG). O ens trobem amb un sector de l’esquerra, que segueix defensant de paraula el sector públic però a la pràctica malpacta (fins i tot menysprea) amb el tercer sector perquè li solucioni aquells buits que l’Estat no pot omplir, i així li resol de forma més barata. O ens trobem amb una esquerra que segueix confiant de manera ingènua en l’Estat, que el percep quasi com omnipotent. Caldria que l’esquerra propiciés un nou pacte entre societat civil, estat i mercat.

L’esquerra, a vegades, sembla que tingui por del desenvolupament de la democràcia. No acaba de valorar la importància que tindria que els estrangers votessin, que s’elegissin els alcaldes directament, que els partits presentessin llistes obertes, o que d’una vegada aprovin una bona proposta de distribució del territori (llei de vegueries suprimint les diputacions) i una llei electoral... Alguns sectors encara són reticents en fer consultes populars (sobre la independència, o sobre temes de la vida quotidiana, ciutadana, laboral...). Convindria avançar en la democràcia directa, aprofitant les possibilitats de les noves tecnologies.

Seria finalment molt positiu que l’esquerra canviés d’esquema mental en la seva tradicional anàlisi sobre el fet religiós. Però això pot ser motiu d’un altre article.

Quim Cervera és capellà i sociòleg