Amics de L’Agulla, fa temps que el meu germà Marcel·lí em guarda tots els números de la revista i els llegeixo amb interès. Ell m’ha dit que ja és hora que digués alguna cosa als amics lectors que, com jo, gaudeixen d’uns escrits que m’agraden i segueixo des de tan lluny, Brasil.
Bé doncs, em dic Àngel Belloso, soc capellà i fa quaranta anys que estic a Brasil, pertanyo i estic incardinat a la diòcesi de Barcelona. També, continuo pertanyent a l’IEME (Institut Espanyol de Missions Estrangeres).
Fa anys, quan vaig començar als barris de Sabadell, vaig adquirir una bona experiència d’apostolat i molts bons records de treball en equip amb altres capellans. Però la major part de la meva activitat ha estat en terres brasileres, especialment en les faveles de les perifèries de Sâo Paulo i Santo Andrés on em trobo actualment. Si, bé, va haver-hi un parèntesi de dos anys que vaig ser a Cuba.
La meva vocació missionera va néixer de diversos factors, la família, els grups de JOC de Sabadell, l’HOAC i del meu germà gran i predecessor, que s’havia fet missioner seglar i va estar entre els indis natius del Chami a la jungla colombiana. Ell, amb les seves cartes, m’animava, i jo em feia constantment la pregunta: “Si ell ho està fent, per què jo no?”.
Les meves experiències inicials va ser com sacerdot obrer a Sâo Paulo (ja ho havia estat a Sabadell). Van ser moments difícils, imperava, per aquells anys, una forta dictadura militar, alguns companys van ser torturats i perseguits. En una ocasió van haver d’estar amagats a diferents vivendes d’uns professors que també feien oposició al règim. Arns, Casaldàliga, Luciano... vaig participar amb ells en la denúncia pública a les CEBS. Totes aquestes coses en van confirmar em la meva posició d’acord amb l’Església dels pobres, vaig tornar a rellegir la Bíblia amb ulls dels pobres (Carlos Mestres).
En la primera parròquia, vam fer un treball intens per crear guarderies, perquè així les mares poguessin anar a la feina a les fàbriques, un altre treball va ser amb grups d’adolescents que ateníem a mitja jornada.
Actualment estic treballant juntament amb un company en un barri on hi ha de tot, cases de classe mitjana i també faveles, una difícil combinació. Ens anima les línies marcades pel document “Aparecida”, al mateig temps sentim un fre i certa por en aquest moment eclesial, sentim una Església més propera a Jesús de Natzaret.
Es per això que les coses que expresseu a L’Agulla són un bon refresc i espero que em vagi arribant. També puc seguir els moments que es viuen a Catalunya. He de dir-vos que també m’envien diverses publicacions d’allà, encara que no recullen el pensament general de les bases.
Ja fa quaranta anys que estic en aquestes terres de Brasil, com us he dit al principi. Estic vivint les noves línies polítiques (Lula i Dilma Rousseff), hi ha hagut una significativa millora enfront de les grans desigualtats i grans injustícies socials que encara estan presents. Ara tinc 67 anys i em queda molta feina per fer. Una abraçada i endavant amb L’Agulla.
Angel Belloso és capellà missioner a Brasil
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.